El món educatiu considera que els instituts escola són el model del futur. La integració de l’educació primària i secundària en un mateix centre ha convençut a molts equips directius de la Catalunya Central, que al llarg dels últims anys, s’han incorporat en aquest sistema, fins a sumar un total de 13 centres públics que ofereixen tota l’educació obligatòria. Els docents apunten que la possibilitat de formar els alumnes al llarg de les diferents etapes i el vincle que aquests creen amb els seus municipis són els principals atributs dels instituts escola.
«Per nosaltres serà el primer curs que ens obrim a la secundària i la il·lusió dels alumnes ens omple d’optimisme», comenta el director de l’insitut escola Guillem de Balsareny, Joan Sorroche. «Obrir-nos a tota l’etapa educativa és una oportunitat tant per les famílies com pels alumnes», afirma. De fet, molts directors consideren que els instituts escola ajuden a combatre l’abandonament escolar, «atès que els estudiants es troben en un entorn familiar amb mestres de referència», destaca.
Un altre de les millores que assenyalen és la possibilitat que els alumnes cursin els estudis als seus pobles natals. La directora de l’institut escola Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys, Elena Camarasa, explica que «abans els alumnes s’havien de desplaçar fins a Solsona per completar l’etapa obligatòria i ara ho poden fer a casa». Per la directora, aquest sistema educatiu fomenta l’equilibri territorial, «tot convidant a noves famílies a instal·lar-se en zones més rurals».
El repte de cohesionar els equips
Un dels principals reptes dels instituts escola és la cohesió de l’equip docent. «La primària i la secundària són dues realitats amb unes necessitats molt diferents. En aquest sentit, és difícil trobar una línia conjunta», constata el director de l’institut escola Barnola d’Avinyó, Ricard López. A la dificultat per cercar una mateixa metodologia pedagògica, se suma la pandèmia, «que impossibilita les activitats conjuntes entre petits i grans». Amb tot, sosté que l’institut escola «és una millora pels nostres alumnes i cal seguir treballant per aconseguir aquesta dinàmica d’equip».
En la mateixa línia s’expressa la directora de l’institut escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara, Rafi Aranda: «La coordinació entre dos equips acostumats a dinàmiques diferents és complicada, però n’estem aprenent». En aquest sentit, posa de manifest que «seria necessària una regulació estable per als instituts escola, per tal d’unificar els criteris». Aranda posa l’exemple de l’horari. «Tots fem un horari saludable, de forma que els alumnes dinen a l’escola i acaben les classes a la tarda. Però les hores d’entrada i sortida són diferents en cada centre».
La majoria de directors consultats consideren que és important que els instituts escola avancin en una mateixa direcció per tal de facilitar la feina als equips i prestar un bon servei als alumnes.
Els docents demanen que el departament agilitzi les obres d’ampliació als centres educatius
A l’hora de constituir-se com a institut escola, molts centres han necessitat una ampliació per tal de disposar d’espai suficient per acollir tots els cursos de l’educació obligatòria. En alguns casos, fa temps que esperen l’inici de les obres i, mentrestant, utilitzen mòduls o espais municipals.
«Enguany ja farà tres cursos que som institut escola, però els treballs d’ampliació encara no han començat i probablement passarem dos o tres anys sense el nou edifici», lamenta la directora del Pompeu Fabra, Rafi Aranda. De moment, els alumnes de secundària fan classes en mòduls, «que aviat s’ompliran del tot quan l’any que ve tinguem alumnes de quart d’ESO».
Molts centres es troben que l’execució de les obres s’endarrereix i, a mesura que passa el temps, el nombre d’alumnes va incrementant, ja que molts centres que van començar amb grups de primer d’ESO ara ja tenen tots els cursos de secundària. Per aquest motiu, reclamen que s’accelerin els treballs d’ampliació.
«Pel que fa a les instal·lacions, ens trobem en una situació de provisionalitat, a l’espera d’un centre nou que pugui albergar els alumnes», remarca la directora de l’institut escola Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys, Elena Camarasa. «Per sort, tenim la complicitat de l’Ajuntament, que ens cedeix espais municipals», afirma.
El sindicat de professors critica que el model d’instituts escola «infantilitza» la secundària
«Els instituts escola cada vegada són més a Catalunya i el nostre temor és que aquest model acabi infantilitzant la secundària». És la veu del secretari general del Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), Xavier Massó, qui posa de manifest els perills d’un sistema educatiu en auge que «fa perillar la qualitat i el nivell de l’ensenyament».
El portaveu del sindicat posa l’accent en la diversitat de necessitats educatives que abasten tota l’educació obligatòria, dels 3 als 16 anys. «El procés d’aprenentatge d’un infant de 10 anys no té res a veure amb el d’un alumne de 16 i, per aquest motiu, requereixen plans d’estudis completament diferenciats».
Per contra, Massó afirma que, en la majoria de centres que funcionen com a institut escola, «l’equip directiu està format majoritàriament per mestres d’infantil i primària, un fet que provoca que les línies metodològiques es plantegin des del seu punt de vista». En aquest sentit, posa en relleu que «la secundària en surt perjudicada».
També argumenta que, en la majoria de països europeus, «l’educació està dividida en tres etapes diferenciades: la primària, la secundària i la postobligatòria». En aquesta línia, considera que «canviar d’escola també resulta un repte positiu per a l’alumne».
