Centenars de persones es van concentrar ahir al vespre a Sant Joan de Vilatorrada amb l’ànim de reivindicar l’esperit de l’1 d’octubre. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Bages-Moianès va convocar ahir els manifestants en un acte per commemorar el quart aniversari del referèndum de l’any 2017 en un dels punts emblemàtics de la comarca on van tenir lloc les càrregues policials. En la trobada es va apel·lar a la unió dels partits polítics per tirar endavant el projecte independentista i a la força de la gent per sortir al carrer a defensar els seus drets. L’organització va xifrar els assistents en més d’un miler, mentre que la Policia Local va comptabilitzar unes cinc-centes persones.

Una marxa va de Manresa a Sant Joan per commemorar l'1-O

Una marxa va de Manresa a Sant Joan per commemorar l'1-O

En el marc de la campanya de l’ANC «Lluitem i guanyem la independència», les assemblees territorials del Bages van organitzar una protesta que va incloure quatre columnes de vehicles que van sortir de Castellnou, Artés, Cardona i Navàs, i una a peu, des de Manresa, que va aplegar unes cinc-centes persones, segons l’organització. La marxa a la capital bagenca va arrencar a les sis de la tarda a la plaça de Sant Domènec en direcció Sant Joan de Vilatorrada. En el seu pas per la caserna de la Guàrdia Civil, es van sentir reclams com «1 d’octubre: ni oblit ni perdó» o «volem la independència, volem Països Catalans».

Els manifestants van confluir a l’escola Joncadella, un dels centres de votació del Bages on es van produir les càrregues policials. En aquest punt, Pere Bascompte, de l’entitat Bages pels Drets Civils, va prendre la paraula. «Espanya ha basat la seva història en les conquestes, un model que es va repetir durant el referèndum de l’1 d’octubre», considerava. També posava de manifest que «la repressió no s’ha aturat, en vam tenir un exemple la setmana passada amb la detenció de Puigdemont a Sardenya». Després del seu parlament i, amb l’arribada dels vehicles, els manifestants van avançar cap a l’escola Joncadella, carregant una vintena d’urnes a les mans il·luminades per dins. En aquesta marxa s’onejaven estelades i es clamava contra la repressió.

Arribada a Sant Joan de la marxa per l'1-O

Arribada a Sant Joan de la marxa per l'1-O Oscar Bayona

En arribar a una esplanada situada al costat de l’escola Joncadella, un dels centres on també va intervenir la Guàrdia Civil, es van deixar les urnes al davant d’un escenari preparat per a l’ocasió, i es van col·locar de forma que dibuixaven un 1-O. L’acte reivindicatiu i festiu es va obrir a càrrec dels presentadors Aleix Solernou i Estefania Escolà, que en el seu discurs es van acompanyar d’imatges en record a la jornada del referèndum. Solernou i Escolà van fer referència a l’exalcalde de Callús Joan Badia, que va morir l’abril passat, i van recordar la seva tasca com a batlle en un dels pobles que també van viure càrregues policials. Com a preludi als parlaments, la celebració va tenir actuacions per part del grup Escamot Groc i del duet Francesc Ribera, més conegut com a Titot, i David Rosell, que van entonar cançons d’aire reivindicatiu.

Una de les intervencions més aplaudides va ser la de la periodista manresana especialitzada en feminismes, Marta Roqueta. «Fa un parell de dies vaig rebre un avís de Telegram que m’advertia de l’imminent tancament del canal de Tsunami Democràtic per manca d’ús», explicava. En aquest sentit, posava en relleu que «aturar-se i quedar-se quiet davant de l’embat de l’Estat no val per a res» i que «l’1-O ens va ensenyar que la victòria és possible i depèn de nosaltres». «El referèndum va ser força, ràbia, però, per sobre de tot, poder per part del poble», continuava Roqueta, i alhora, afegia: «No estem disposats que es negociï en cap taula davant d’una repressió persistent».

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va escollir aquesta població per celebrar l’acte com a epicentre comarcal per reivindicar «la victòria de l’1-O». Sant Joan va ser, juntament amb Fonollosa, Callús i Castellgalí, un dels indrets que va patir les actuacions policials que es van estendre arreu de Catalunya per requisar les urnes del referèndum. Ahir, les urnes d’una vintena de poblacions bagenques lluïen durant la protesta i cadascuna d’elles exposava en un rètol el nombre de vots que cada municipi va poder comptabilitzar.

Sant Joan va ser un dels epicentres del Bages durant les càrregues del referèndum de l’1-O

Sant Joan de Vilatorrada va ser un dels epicentres de les actuacions policials que es van succeir arreu del país amb l’entrada a col·legis electorals per requisar urnes del referèndum de l’1-O. No van ser un, sinó dos, els centres on van fer acte de presència i van acabar fent càrregues.

La primera va tenir lloc a 3/4 de 10 del matí, quan una quarantena d’agents i vuit vehicles de la Guàrdia Civil van aparèixer a l’escola Joncadella. La segona intervenció policial es va produir al voltant de les 2 del migdia, quan, aprofitant la calma de l’hora de dinar, més d’una vintena d’agents van irrompre a l’institut Quercus.

L’actuació policial, amb ús de les porres, va deixar diverses persones ferides. Una de les persones que va patir lesions va ser l’aleshores alcalde del municipi, Gil Ariso, a qui van etzibar un cop en una orella i al tors.