Tres investigadors bagencs s’han situat aquest 2021 entre els científics més citats a nivell mundial en les seves respectives disciplines. Es tracta dels manresans Josep Maria Gasol i Xavier Obradors, i del santvicentí Ramon López de Mántaras.
Tots tres apareixen en la llista The World’s Top 2% Scientists 2021, dels científics més citats a diferents disciplines. Considerada la més prestigiosa a nivell internacional, aquesta llista, coneguda com el rànquing Standford, reuneix els noms dels 186.000 investigadors més citats entre els més de 8 milions de científics considerats actius a nivell mundial, fet que suposa aquest 2% del total, dividits en 22 àrees científiques i 176 subdisciplines.
Alhora, els investigadors bagencs són un dels 82 citats que formen part del Consell Superior d'Inverstigacions Científiques (CSIC) en centres de Catalunya.
Atès que el rànquing s’estableix a partir del nombre de cites dels articles dels últims anys, el llistat pot arribar a incloure entre els científics considerats actius, alguns ja retirats o que han mort (però que segueixen estant entre els més citats).
Josep M. Gasol apareix en la posició general 23.785, i a la 156 de 42.163 de la subdisciplina de Biología Marina e Hidrobiología. Xavier Obradors, queda situat en la posición 935 de 71.123 de Física General; i Ramon López de Mántaras, en la posició 2.334 de 253.359 d'Intel·ligència Artificial i Processament d'Imatge.
El científic manresà Josep Maria Gasol és professor d'Investigació del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar i, entre altres, ha participat en un treball que triplica el nombre de tipus de virus oceanogràfics que es coneixien. El 2016 va ser el coautor d'un descobriment sobre els efectes de l'escalfament del planeta en els bacteris marins. Conclou que l'augment de les emissions de C02 origina una acidificació de l'oceà que perjudica, estressa, aquests bacteris, que són essencials per a la salut dels ecosistemes marins, i que juguen un paper en el cicle d'elements químics clau per a la vida.
Xavier Obradors és director de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona del Centre Superior d'Investigacions Científiques. Es llicencià en física a la Universitat de Barcelona el 1978. Després va obtenir el diploma d'Estudis Aprofundits en Física de Sòlids per la Universitat de Tolosa III el 1980 i es doctorà en física per la Universitat de Barcelona (1982) i en Ciència de Materials per la Universitat de Grenoble (1983). Ha treballat de 1985 a 1989 com a professor titular en física de la matèria condensada a la Universitat de Barcelona i des de 1991 com a professor d'investigació del CSIC. És director de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona adscrit al CSIC des del 2008. També és membre fundador del Centre de Referència de Materials Avançats per a l'Energia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat expert i coordinador en més de 30 projectes nacionals i europeus en preparació, caracterització i aplicacions de materials funcionals, magnètics i superconductors, i també en l'aplicació de la nanotecnologia. Des del 2001 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, així com de la Societat Catalana de Física i de la Reial Societat Espanyola de Física.
L'informàtic i físic nascut a Sant Vicenç Ramon López de Mántaras, acadèmic del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i una autoritat mundial en el camp de la intel·ligència artificial, és doctor en Física per la Universitat de Tolosa i en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Assessor dels governs francès i alemany, ha estat considerat un dels 25 científics més influents de l'Estat espanyol.
El 2020 va entrar a formar part del Consell Assessor de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya i ha centrat bona part del treball de la seva carrera professional en la creativitat computacional i també ha cultivat el camp de la robòtica. López de Mántaras és un dels pioners de la intel·ligència artificial a l'Estat i ha estat distingit amb nombrosos premis internacionals i reconeixements al llarg de la seva trajectòria professional, com el Premi Ciutat de Barcelona d'Investigació l'any 1982.
L'any 2011 va rebre el Premi Robert S. Engelmore de l'Associació Americana d'Intel·ligència Artificial, un dels guardons de més prestigi en l'àmbit internacional en aquest camp, i el 2012 el Premi Nacional d'Informàtica de la Societat Científica Informàtica d'Espanya. Entre moltes altres distincions nacionals i internacionals, el 2018 va ser reconegut amb el Premi Nacional d'Investigació Julio Rey Pastor en Matemàtiques i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, que li va atorgar el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. D'altra banda, el novembre del 2016 va ser nomenat membre numerari de la secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.
El rànquing ha estat creat pels experts John Loannidis (Universitat de Stanford), Jeroen Baas (Elsevier B.V.), Kevin W. Boyack (SciTech Strategies) i Richard Klavans (SciTech Strategies). Per elaborar-ho, han analitzat dades de Scopus sobre el nombre d’articles publicats, les vegades que cada investigació ha estat esmentada i el temps que els investigadors porten en actiu. La classificació s’ha publicat a la revista Plos Biology.
