Un picapedrer, una treballadora del tèxtil, els gegants Marià i Paula, els gegantons, un diable de correfoc escampant espurnes, dansaires amb aires de ball de gitanes i de caramelles, instruments musicals (un xilòfon, un piano, una guitarra, percussions), cavalls i carruatges, l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, el conjunt arquitectònic de Castellet... Són elements que condensen el patrimoni festiu i cultural de Sant Vicenç i que al llarg de dues setmanes han anat agafant color i vida, amb el traç dinàmic característic del seu autor, en el mural de més de 160 metres quadrats que des d’ara dona relleu a la doble façana de l’antiga tèxtil Montserrat. Un espai que des de fa una dècada i mitja és un centre d’entitats i que ara s’ha convertit també en una obra pictòrica que embelleix un dels centres neuràlgics del municipi, la plaça de l’Onze de Setembre.

Una mostra de cultura popular ha servit aquest diumenge al migdia per inaugurar, en el marc de la festa major d’hivern, aquest gran retaule de personatges de conte que ha signat amb el seu pinzell (o, millor dit, en aquest cas amb brotxa i corró, per la dimensió de l’obra) l’il·lustrador navassenc Valentí Gubianas. Una estrena que no ha pogut comptar amb el seu autor, ja que no ha pogut assistir a l’acte per motius de salut. Tanmateix, Gubianas hi ha estat plenament present, ja que la magnitud de la seva pintura ha estat el centre d’atenció i dels elogis d’un migdia festiu, en què el contingut del mural s’ha vist totalment reflectit en el que durant una hora s’ha desenvolupat als seus peus, damunt d’una plaça que s’ha vist embellida.

L’estrena l’ha obert el ball d’homenatge, a càrrec de l’Esbart Dansaire Santvicentí, i ha seguit amb el cerimoniós Vals de Castellet dels gegants barons. Conduït pels integrants del grup de teatre Cul-i-Seu de la Societat Coral l’Estrella, que ha posat la paraula cultura al centre de la presentació, l’acte s’ha anat desenvolupant amb breus actuacions d’entitats que, com l’Esbart i la Colla de Geganters, tenen la seva seu en aquest local que avui estrenava façana. Així, s’ha pogut veure una demostració del grup de dansa Country, una ballada dels gegantons amb la música de la colla de grallers, i la interpretació de dues cançons a càrrec de la coral infantil de l’Associació Musical Castellet. Abans de la segona, han tingut lloc els parlaments, en què la regidora de Participació Ciutadana, Sílvia Oliveras, ha condensat el mural creat per Valentí Guabianas, i l’alcaldessa, Adriana Delgado, ha incidit en la importància de les entitats com a riquesa del poble, i que l’obra que s’inaugurava no només donava un nou salt qualitatiu a la plaça, sinó que posava en valor un espai, el de la nau de l’antiga tèxtil Montserrat, que avui és un centre d’iniciatives culturals, de trobada, d’intercanvi i de creació festiva de la mà de les associacions que hi desenvolupen les seves activitats. Per oficialitzar l’estrena, s’ha descobert una placa transparent sobre la façana, que deixa constància de l’obra i del seu autor, i també del fet que és fruit d’una proposta (de les mateixes entitats) presentada en els pressupostos participatius municipals de fa dos anys. L’acte s’ha conclòs amb una petita mostra del Grup de Correfoc, ja que també és una de les entitats que s’aixopluguen en aquest espai, i amb un galop del ball de gitanes amb participació general.

Abans de començar-la a plasmar sobre la façana, Valentí Gubianas (que ha treballat sobre el terreny al llarg de dues setmanes) destacava que l’esperit essencial de l’obra seria «un reconeixement al teixit associatiu de Sant Vicenç de Castellet», i que, pel seu contingut, volia que fos una il·lustració «molt viva». El resultat ho corrobora.

La nau de l’antiga Tèxtil Montserrat, que és de propietat municipal des de l’any 2005, és la seu de la Colla de Geganters de Sant Vicenç i el Grup de Correfoc, l’Esbart Dansaire Santvicentí, el Club Esquaix Atlètic Castellet i l’Associació Musical Castellet. Compleix aquesta funció des de fa més d’una dècada i mitja, quan el consistori va clausurar a corre-cuita per greus deficiències a la teulada l’edifici de les Escoles Velles (posteriorment enderrocades i que ara és una plaça pública), que durant anys havia estat la seu de la major part d’aquestes entitats. En aquests 15 anys, l’edifici s’ha convertit en un pol de molta activitat per la dinàmica de les associacions que hi conviuen.