El grup Aldimak és al polígon de Bufalvent de Manresa. Es dedica a la venda i reparació de maquinària de construcció, agrícola, jardineria, reciclatge i forestal.

Què li sembla la fira després de dos anys sense haver-se celebrat? En treuen rendiment?

És la primera fira a la qual anem després de la covid. Hem vingut perquè més o menys venia tothom, però ens ha costat una mica. Es tracta de donar suport. Pel que fa al temps, ens fa la sensació que s’ha perdut un dia, el dissabte. Però un cop ja ets aquí, no hi pots fer res.

És una qüestió d’imatge, doncs?

Per a nosaltres és un acte de participació a la comarca, més que per anar a buscar negoci. D’inclusió, d’involucrar-te. És més un acte social. També hi ha clients que no veuries. Els veus passar per aquí i els saludes. Però no és una fira per venir a vendre i guanyar-se la vida. És més d’imatge i, sobretot, d’involucrar-te amb el territori.

Participen en altres fires d’arreu de Catalunya?

Anem a fires com la de Mollerussa i la Fira de Lleida. Són semblants a aquestes. Multisectorials. A Catalunya, els certàmens més professionals són els grans que hi ha d’àmbit nacional, com la de la construcció o la FIMA, amb el tema agrícola.

Creu que s’haurien de potenciar les fires més especialitzades?

Aniria millor que es professionalitzessin una mica més. Com per exemple amb l’inici de la fira de la biomassa. Sabies que tothom qui hi anava eren 100 % clients forestals. El que passa és que arriba un moment que, per als ajuntaments i els organismes públics, això al final és per a ells una festa d’un cap de setmana. Seria maco ajuntar tota la gent de Catalunya i fer una gran fira agrícola en un bon espai. O de la construcció. La gent del Saló de l’Automòbil a Barcelona o d’altres llocs va a veure cotxes, no arades o tractors. De cara a l’expositor, és molt més positiu.