El Jutjat del Contenciós Administratiu ha tornat a requerir a l’empresa Iberpotash que faci efectiva la retirada del runam del Cogulló de Sallent, en compliment de la sentència emesa el febrer del 2014 i que és la que va acabar comportant l’aturada dels abocaments. La magistrada de la sala ho fa mitjançant una resolució en què atén el requeriment que li ha traslladat l’Associació de Veïns del Barri de la Rampinya, que en el seu moment va presentar el recurs contenciós contra el pla urbanístic de Sallent que va derivar en aquella sentència que va deixar el dipòsit salí en situació d’il·legalitat. Per la seva banda, ICL Iberia (matriu d’Iberpotash) assegura que ja està complint amb el pla de restauració i argumenta que diverses sentències recents validen el pla traçat d’acord amb el Govern.

El Contenciós Administratiu atén el recurs de l’Associació de la Rampinya en relació amb la sentència del 2014 sobre el Pla Urbanístic

El que va sol·licitar l’entitat veïnal és l’execució provisional de la sentència, que entén que passa per aquesta retirada del runam. Una eliminació que està prevista, però que l’associació valora que no s’està materialitzant. El requeriment va adreçat tant a l’empresa minera, propietària del dipòsit, com a l’Ajuntament de Sallent, com a administració que al seu dia va concedir la llicència i va tramitar un pla urbanístic que posteriorment van quedar desautoritzats.

Segons recull l’acte judicial, empresa i consistori al·leguen que tenen qüestions en tramitació relatives a aquest runam, però la magistrada addueix que no son un motiu a considerar, «tota vegada que les qüestions relatives a la declaració d’impacte ambiental, el programa de restauració o les autoritzacions diverses no afecten l’objecte del present incident d’execució». També deixa clar que «el fet que fins al juny del 2019 es permetés abocar residus», en referència a la pròrroga que de dos anys que es va concedir a l’empresa per seguit utilitzant el dipòsit, «amb la condició de la seva retirada en l’inici de la fases 2», és a dir, un cop aturats els abocaments, «no es pot interpretar com una legalització dels usos il·legalment realitzats, ni pot impedir la restauració dels terrenys a la situació que tenien anteriorment a l’activitat il·legal, sinó com una autorització provisional».

Amb aquest argument, i «constant que la sentència en qüestió no ha estat objecte de compliment», la magistrada resol que «cal accedir a la petició d’execució» formulada per l’associació de veïns. Execució que situa en els termes de «la suspensió immediata dels usos consistents en abocament i dipòsit de residu salí a la zona del Cogulló», la qual cosa ja es va fer efectiva el juny del 2019; i «ordenar, en resolució de restabliment de la realitat física alterada, el desmantellament del residu salí acumulat extramurs d’aquell àmbit, dels actes del qual haurà de donar compte en aquest jutjat en el termini d’un mes a comptar des de la notificació de la fermesa de la sentència, i amb periodicitat mensual, fins a la completa execució de la mateixa».

ICL hi treu ferro

Per la seva banda, ICL Iberia (matriu d’Iberpotash) treu transcendència a la resolució judicial i exposa que està seguint amb el Pla de Restauració acordat el 2017, un cop signat el conveni entre empresa i Generalitat per garantir el projecte. En aquest sentit, subratlla que les tasques de restauració ja són visibles a Sallent, en el cas del runamde Botjosa. «Tenim un compromís i l’estem complint», afirmen. A parer de la companyia, les darreres sentències judicials, «justament, refermen els passos seguits per aconseguir el nou enfocament de la mineria a la comarca. I és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en tres sentències recents, ha confirmat el PDU de la Mineria del Bages en la seva extensió, que es va aprovar el passat 2018».

Son tres sentències que, segons ha concretat ICL, responen a demandes que havien estat interposades per l’empresa Unión Salinera Española (propietat de Salins du Midi, empresa de capital francès), l’AAVV Rampinya de Sallent així com un dels propietaris afectats pels terrenys adjacents a Súria.

L’empresa assegura que les diferents resolucions judicials dictades «confirmen l’ordenament traçat per les autoritats pertinents en els darrers anys després de la pròrroga obtinguda el 2017 per continuar abocant sal al dipòsit del Cogulló fins al juny del 2019, quan l’empresa, en compliment de les resolucions judicials dictades pel TSJC, va deixar-lo inactiu per iniciar-ne la restauració». També argumenta que el mateix TSJC, mesos enrere, «havia validat així mateix la Declaració d’Impacte Ambiental que es va aprovar amb motiu de la pròrroga de maig de 2017, amb una sentència del passat 18 de maig de 2021, confirmada recentment pel Tribunal Suprem i també ha anat validant totes les actuacions fins a la data portades a Súria».