«Vull ser matonaire per donar continuïtat a un negoci familiar que m’estimo»

El sector confia que les generacions més joves agafin el relleu per garantir el futur del producte

Laia Sallés i Maria Soler, al mercat de Montserrat

Laia Sallés i Maria Soler, al mercat de Montserrat / OSCAR BAYONA

Laura Serrat

Laura Serrat

Després de més d’un segle d’història, els artesans del mató asseguren que, de moment, el relleu està garantit, tenint en compte que en la majoria de les cases matonaires hi ha voluntat de continuar per part dels fills dels qui ara s’ocupen del negoci. És el cas de Maria Soler, una jove de 26 anys de la formatgeria de Cal Pujolet, que està convençuda que es vol dedicar a l’empresa familiar per mantenir viva una tradició que va començar la seva besàvia i que s’ha anat passant de generació en generació. 

«Vaig créixer envoltada de mató», afirma Soler, tot recordant les estones en què la seva àvia i la seva mare es van dedicar a ensenyar-li a elaborar aquest producte. «Al principi, no tenia del tot clar si m’hi volia dedicar, però, amb el temps he vist que és una aposta que em convenç i em fa feliç perquè em permet estar a prop dels meus i dedicar el meu temps a un negoci que estimo per tot l’esforç que hi han dedicat els meus familiars durant aquests anys», apunta. 

Al seu costat, Laia Sallés, també de 26 anys i de la masia de Can Fermí, assegura que, des de ben petita, la van posar a fer mató a l’obrador, «on veia treballar els meus avis amatonant la llet». El fet de créixer envoltada de la fragància dolça del mató l’ha fet estimar aquest producte que té molt a veure amb la història de la seva família. «És emocionant pensar que les meves avantpassades pujaven a peu amb animals de bast fins a Montserrat per vendre mató. Totes elles eren dones molt valentes», constata Sallés. 

Ara, ella s’ocupa de la venda a dalt del mercat de Montserrat, fet que la fa sentir a prop d’aquestes dones que van iniciar el negoci familiar. En el seu cas, encara no té clar si s’hi dedicarà plenament, ja que és comptable i té la seva pròpia feina, «però els caps de setmana sempre pujo a vendre per donar un cop de mà». Sallés diu que, d’alguna forma o una altra, sempre estarà vinculada a un ofici que li ha permès conèixer gent d’arreu del món que passen pel mercat de productes de Montserrat. «El que més m’agrada és explicar en diferents idiomes tot el que he après sobre el mató de Montserrat».