L'ICL Manresa es prepara per anar a la pista del poderós València amb uns propers entrenaments que han de tenir un vessant esportiu però molta dosi de treball psicològic. I és que la derrota de diumenge amb el Rio Natura Monbus al Congost, per un inapel·lable 64-81, ha deixat ben clar que l'equip es troba en un dels moments morals més delicats de la temporada, que havia tingut una arrencada notable, amb 6 victòries en 12 partits i havia arribat a l'equador del campionat amb 7 triomfs, xifra que tothom hauria signat.

Ni Jermaine Thomas ni l'ala pivot Ricky Sánchez tenien un pes gran en l'equip les últimes setmanes, però sense ells els resultats tampoc no han millorat. L'equilibri demostrat en el primer terç de la lliga, combinant la qualitat dins la zona de Musli i els encerts en els triples dels llançadors, s'ha trencat i l'equip s'ha mostrat en els últims partits molt irregular. Tot i això, va ser capaç de competir en la penúltima jornada quan al final se li va escapar pels pèls la victòria al Nou Congost amb el Fuenlabrada, que es va imposar per 73-78. Va ser una forma de perdre dolorosa i que segur que va tenir la seva influència en l'estat anímic amb què el conjunt manresà va haver d'afrontar el matx amb l'Obradoiro, i amb l'obligació de guanyar al damunt.

La pressió en les últimes jornades queda palesa en l'anotació de l'ICL. Ja era un equip que no anotava gaire. Però en les 5 jornades d'aquesta segona volta els registres han baixat encara més. Cinc punts en relació amb els 71,9 que va convertir de mitjana durant les 17 jornades de la primera volta. En els últims cinc partits ha quedat en 66,8.