El grup de percussió bagenc Batrakes és molt bo. Són una vintena de components que toquen timbals i d'altres instruments de percussió i que provoquen que, si els escoltes, no et puguis estar completament quiet. Ahir es van situar a la graderia del fons nord del Nou Congost i van marcar el ritme. El ritme sincopat d'un ICL Manresa que va destrossar un equip de play-off, l'Iberostar Tenerife, gràcies a una defensa impecable a la primera meitat i a un tercer quart descomunal, amb un nivell d'encert gairebé insuperable. Mentre els tambors tocaven a la graderia, acompanyats també per la música de vent de les botzines que el club va repartir, els jugadors picaven una vegada i una altra la moral d'un equip canari que és l'únic que ha perdut dues vegades aquest any contra el conjunt d'Ibon Navarro.
La victòria és particularment important, a més, perquè el Movistar Estudiantes, un dels grans rivals en la lluita per la permanència, havia vençut al migdia a l'Unicaja i s'havia acostat a un sol triomf de diferència. Calia vèncer per mantenir el coixí de dos partits vençuts respecte de la zona vermella. I es va fer, i convencent. Tret de la previsible derrota a la pista del Barça, amb els dos nous, Je'Kel Foster i Patrick Auda, l'ICL ha guanyat dos partits i, sobretot, ha donat la sensació de tenir un grup sòlid amb el qual es pot aspirar amb garanties a la salvació.
Desencert illenc
L'ICL va anar davant en el marcador des que Foster va anotar el primer triple dels dotze del seu equip al minut i mig de joc. El Manresa va prendre la iniciativa gràcies a una tasca defensiva eficient i, a més, al desencert dels illencs des de l'exterior. El Tenerife va acabar amb 6 triples de 26 intents, però va arribar a acumular un inicial 1 de 12. L'únic encert va ser d'Abromaitis, el momentani 5-3. Je'Kel Foster dominava el joc, Musli, que va ser MVP de la jornada, la pintura i un triple de Grigonis, que ahir no va errar cap tir, i dos bàsquets del serbi van situar deu punts de diferència (17-7, al minut 9). Només l'entrada d'Arco a la pista i quatre tirs lliures van ajudar a parar el primer cop i a descansar amb 17-11.
Augmenta l'avantatge
En el segon quart va continuar la bona feina defensiva i, a més, s'hi va unir l'encert dels exteriors. Des del primer bàsquet d'un Otvertxenko intermitent, però almenys ahir present, als triples anotats. Un total de tres gairebé seguits, un de Foster i dos de Grigonis que van situar els 16 punts de diferència (37-21). A l'altra banda, només el navassenc Salva Arco donava la cara i, a més, Davin White, un altre exmanresà, es lesionava en un genoll i ja no podria intervenir més. Un greu contratemps per a Txus Vidorreta.
D'aquesta manera, només els tirs lliures mantenien en el partit l'Iberostar. Primer amb dos de Jones i després per una mala acció de Juan José García, que va fer una falta evitable a Richotti quan faltaven tres dècimes per al final del quart. Va ser un 39-26 que no feia justícia, per curt, a la diferència entre tots dos equips.
Tercer quart descomunal
I llavors va arribar el tercer període, el millor que segurament ha fet l'equip manresà al Nou Congost en lustres. Un prodigi que va començar des de la primera acció, una pilota robada per Auda a San Miguel i acabada amb un alley-oop del mateix jugador txec a passada de Foster. A continuació, en el següent atac, un triple d'un Chase Simon que també es volia unir a la festa. El quart va ser tot un festival. D'aquest 44-26 es va anar augmentat la diferència. Foster va anotar dos triples llunyaníssims, un dels quals després d'un cross over intimidatori a San Miguel. I per damunt de tothom, un Musli imperial que recollia rebots a la pròpia cistella com qui cull pomes i creava espais a l'altre costat del camp per anotar o per permetre els tirs dels companys.
Amb Simon, Grigonis i, fins i tot, un triple d'un Dmitry Flis que ahir va estar més obscur de l'habitual, l'ICL va arribar a guanyar de 29 punts (71-42), després de dos triples consecutius, un d'Álex Hernández i un altre d'Otvertxenko. Vidorreta, a la desesperada, havia situat una zona 2-3 tan estèril com tot el que havia intentat abans.
Els 29 punts no van ser més perquè Salva Arco va treure l'orgull i va provocar faltes i anotar triples en moments en què el bany era notable. L'ICL va anotar 37 punts en un sol quart, una xifra gairebé de rècord. Hernández va tancar, amb un bàsquet de dos, deu minuts de timbals i tambors de guerra.
Relaxació final
Després d'aquesta orgia d'anotació i de la festa al pavelló, va ser fins i tot normal que l'equip es relaxés al final. De fet, però, una mica massa. El parcial de 10-26 deixa clar que el Tenerife és un equip amb orgull, que va anar a pressionar a la sortida de pilota d'uns atabalats Lluís Costa, Je'Kel Foster i Álex Hernández i va aconseguir maquillar molt el resultat. De la mà d'Arco i Abromaitis, gairebé els únics que ahir van comparèixer del seu equip, van abaixar la diferència fins als 13 punts definitius, la mínima distància des de la primera part un cop San Miguel va anotar els últims punts del partit. Fins i tot el jove Niang va treure la ràbia i es va encarar amb Simon. Tant era, tot estava fet i ni tan sols importava el bàsquet average.
L'ICL, que ahir va recuperar Sandul per a la causa i que haurà de cuidar un Musli que avui passa una prova mèdica, arriba al final d'any, com la temporada passada, amb un equip que transmet bones sensacions, un bon ritme com el del seu grup de percussió.
