Només hi ha un any de diferència entre tots dos (27 i 26 anys), però les seves trajectòries, fins ara, han seguit camins pràcticament oposats. Scott Suggs, un ala de poc menys de dos metres, viu el seu segon viatge a Europa després d'una temporada a l'Elan Chalon francès que va significar l'excepció a una carrera que ha transcorregut als Estats Units. Joe Trapani, un ala-pivot de 2,03 metres, gairebé no recorda l'últim cop que va actuar als Estats Units. Va ser un pas fugaç per un conjunt de Maine. Ha jugat a Itàlia, Alemanya, Bèlgica i França amb xifres que sempre han superat els deu punts per partit. Com ell mateix indica, «és el pitjor d'aquesta carrera, no tenir estabilitat, ni saber on seràs l'any següent». Aquesta estranya parella ha de ser el pal de paller del joc d'atac de l'ICL. De la seva inspiració, en dependran en bona mesura els resultats que obtingui l'equip d'Ibon Navarro.

Tenir la pilota a les mans

Suggs ha jugat en dues de les tres últimes temporades a l´NBDL, una mena de lliga de filials de l´NBA, a les franquícies dependents dels Atlanta Hawks i els Toronto Raptors. Els 18 punts de mitjana obtinguts demostren que és un home que assumeix responsabilitat en atac. Explica que «m´agrada tenir la pilota a les mans i resoldre, però el que més m´agrada és guanyar, amb la qual cosa faig el que em demanin per aconseguir-ho».

Entre les dues experiències a la Lliga de Desenvolupament va arribar una oportunitat a Europa. Va ser a l´Elan Chalon francès. Les seves estadístiques van baixar a vuit punts per nit. Segons ell, «allà el meu rol era diferent. Hi havia d´altres bons jugadors que absorbien les accions d´atac i aquesta no arribava tant al meu poder. Per això no podia llançar tant. L´any passat, la vaig tornar a tenir més i per això les xifres van millorar».

Tot i aquesta situació, del seu pas per França n´extreu «el coneixement que els partits a Europa són una mica diferents. No es permet tanta duresa, la defensa ha de canviar i això també condiciona el joc d´atac. M´he d´adaptar a aquesta circumstància, però el fet d´haver passat pel Chalon m´ajudarà a poder-ho fer abans». Pel que fa al seu futur a Europa, «no en puc dir res. Vaig intentar entrar a l´NBA des dels Raptors i no vaig poder. Ara veurem com va tot aquí».

Comunicació a la pista

El cas de Trapani és diferent. El seu passaport italià, el cognom el delata, és com una mena d´avançament de la seva bona adaptació a Europa. En tots els equips on ha jugat ha estat entre els 10 i 12 punts per partit i els 5 i 7 rebots. Desvetlla, a més, que «fa un parell d´anys el Manresa es va dirigir a mi. Llavors era al Charleroi i vaig fer una ràpida recerca sobre la ciutat. Vaig veure que era prop de Barcelona i que jugaven a l´ACB, la lliga més potent d´Europa, com ho demostren tots els jugadors que ha aportat a l´NBA». Trapani es defineix com un jugador que intenta «aportar intensitat i, amb la meva experiència, miro de comunicar-me bé amb els companys a la pista. Miro d´aprofitar els desajustaments defensius per explotar les meves virtuts en atac i també puc driblar i crear els meus propis tirs».

Més enllà de característiques personals, admeten que «és aviat per avançar com jugarà l´equip. Ens estem coneixent amb els companys i encara hem de saber com jugarem». Són una incògnita en una lliga en què no han debutat. De les seves mans dependran molts dels punts de l´ICL.