Aquesta temporada, el ressò de dues derrotes ha persistit al voltant de l'ICL Manresa més del que el seu entrenador hauria desitjat. La primera, en pretemporada, a l'Hospitalet. «Deixem de parlar d'aquell partit», demanava Aleix Duran en les setmanes posteriors. I el mateix va passar després de Lugo, quan l'ICL va perdre davant l'encara líder de la LEB Or (98-81). D'aquesta segona derrota se n'esperava la revenja, i arribarà aquest dissabte a la final de la Copa de la Princesa. A Lugo un altre cop, però amb equips canviats pel pas de les jornades.
Superat l'equador de la competició, ni el Breogán ni l'ICL són els mateixos equips que es van enfrontar el 18 de novembre. Les dinàmiques dels equips no són les mateixes i les cares dels seus jugadors referents, tampoc.El factor Nacho Martín
Les dues plantilles han tingut canvis des del seu duel de la primera volta. El Breogán ha incorporat el jove pivot congolès Herve Kabasele, de 21 anys i encara sense un gran protagonisme a l'equip. Un paper oposat al que té la incorporació que ha fet l'ICL: Nacho Martín. L'ala-pivot val·lisoletà va demostrar des del primer dia que serà bàsic en l'equip que entrena Aleix Duran.
Si només tenim en compte els quatre partits disputats en aquesta segona volta, dels quals n'ha jugat tres, Nacho Martín és el segon millor anotador de l'ICL (11,6 punts), el segon en rebots, amb 4 de mitjana (empatat amb Noah Allen) i el segon en valoració (17). A més, en tres partits acredita un 71% d'encert en triples (5 de 7), un registre estratosfèric que serà impossible de mantenir i que el converteix en una gran amenaça per a la defensa gallega.
Comparat amb els referents de l'ICL quan va visitar la pista del Breogán a la primera volta, Martín ocupa el lloc d'Ashley Hamilton, aleshores màxim anotador. I Gabriel Lundberg, després d'unes setmanes irregular, està començant a recuperar el nivell mostrat a l'inici de temporada. El danès és ara el tercer jugador que més punts aporta per partit, desbancant Álvaro Muñoz, i acredita bons percentatges en triples (5 de 12, un 41%). I també en la línia exterior, Noah Allen ha començat la segona volta força regular: 9 punts i 4 rebots de mitjana. I Lluís Costa també comença a veure la llum després de diversos problemes físics que el van llastar.Jordi Trias, inalterable
Fitxat a l'estiu per ser el gran referent de l'equip, Jordi Trias continua tenint aquest paper. I en aquest inici de segona volta està a un nivell fins i tot superior al del començament de temporada: en quatre partits, ha anotat 13,2 punts i ha agafat 8,7 rebots de mitjana per a 25,2 de valoració.
De fet, Trias arribarà a Lugo després de fer el seu millor partit del curs, numèricament, amb 41 de valoració. En altres partits, això sí, el gironí ha estat més determinant del que ho va ser diumenge davant el Palència. Però és important que Trias sumi, que sumi molt, i també que l'acompanyin altres jugadors en la seva millor versió. Sobretot, perquè el Breogán és l'equip de la lliga amb més profunditat de plantilla i varietat de recursos. «Al Breogán li he vist una cosa molt bona: el desè jugador aporta molt, i quan no t'ho esperes, et pot guanyar el partit», explicava Miquel Feliu, jugador del Lleida, en una entrevista a Regió7 el 5 de gener.
Aquesta teoria del manresà Feliu la confirmava Sergio Quintela aquesta darrera jornada: el quart ala del Breogán liderava l'anotació del seu equip, amb 19 punts, en la contundent victòria, precisament, davant el Lleida (81-49).
Però el gran referent actual del Breogán és Emir Sulejmanovic, un jove ala-pivot bosnià cedit pel Fuenlabrada: en els quatre partits de segona volta acredita més de 15 punts i 9 rebots de mitjana. Unes xifres que el converteixen en el gran perill del líder.Dos veterans en progressió
Al costat de l'emergent Sulejmanovic han agafat protagonisme dos veterans: el base Ricardo Uriz, de 37 anys, i el pivot terrassenc Guille Rubio, de 35. Un canvi important respecte de l'equip que va passar per sobre de l'ICL el novembre. Aleshores, els referents eren dos ales tiradors, el suec Johan Löfberg i el navassenc Salva Arco, i el pivot Matt Stainbrook. Tots tres rendeixen ara per sota de com ho feien aleshores. Löfberg i Arco amb prou feines aporten 13 punts per partit entre tots dos, quan en les primeres set jornades de lliga en sumaven 30. Que continuïn així i aturar els nous referents gallecs serà la clau de l'ICL dissabte, amb un títol en joc.
