La posició de base és essencial en tots els equips, però encara més en un que viu de compartir la pilota, de buscar sempre la millor opció i que no es pot limitar al joc individualista d'una figura per resoldre partits. En l'esquema de Pedro Martínez, que dirigeix el conjunt que més assistències dona de la lliga, el director de joc no només és important per abastar de material els altres jugadors, sinó també per marcar el ritme, ser intel·ligent, saber quan s'ha de cór-rer i quan s'ha de parar i, si pot ser, aportar punts.

En aquestes quatre primeres jornades de lliga, els dos bases que té el Baxi aquesta temporada, el ja veterà a la formació Dani Pérez i el nouvingut Jonathan Tabu, no han aconseguit un rendiment regular i, a més, ha estat difícil que es compenetressin per rendir bé el mateix dia. A Màlaga, tot va canviar. El gran partit de tots dos, en la direcció i, sobretot, en el tir, poden representar un pas endavant en aquesta temporada i una confirmació que la posició està ben ocupada, malgrat que és cert que en les últimes setmanes hi ha hagut dubtes en el cos tècnic, sobretot pel que fa al belga. Sobre el paper, es poden complementar. Dani Pérez és més director de joc i Jonathan Tabu ha destacat durant tota la seva carrera per l'efectivitat en el tir. Però cadascun té les seves particularitats.

Una aposta sota el focus

De l'experiència a la lliga de Jonathan Tabu poques coses a dir. El congolès nacionalitzat belga ja havia jugat a tres equips de l'ACB abans de recaure aquest estiu al Baxi a una edat força avançada, 35 anys, i provinent d'un conjunt, Le Portel, que era el cuer de la lliga del seu país quan es va aturar el torneig. És cert que els manresans van buscar en el mercat d'estiu la contractació d'un altre director de joc que disputava la lliga gal·la, Brandon Taylor, que va acabar a Reggio Emilia. Tabu va ser la solució d'última hora i li ha costat d'entrar amb bon peu a l'equip.

En els primers partits han estat constants les imatges de Pedro Martínez, un tècnic habitualment fred a la banqueta, enfadant-se per la falta d'intensitat en el joc de Tabu. En cada acció que fallava, es girava cap a la banqueta amb cara d'enuig i no el mantenia gaire estona a la pista si podia. En el debut a la lliga, contra l'Estudiantes, va tenir una bona ratxa en el tir i es va enfilar als deu punts, però en els dos enfrontaments següents, principalment contra l'Obradoiro, va mostrar-se molt erràtic i no va contribuir gaire a una bona actuació general.

Dissabte, a Màlaga, no és que el seu ritme de joc augmentés gaire, però va tenir molt encert en els tirs a última hora, amb bàsquets a final de possessió i quatre triples anotats que van fer perdre els papers als malaguenys. Màxim anotador del partit, amb 17 punts, i 19 de valoració, però haurà de continuar convencent el seu tècnic per mantenir-se a l'equip en el futur immediat.

Una posició consolidada

Completament contrari és l'estatus de Dani Pérez dins del grup. El jugador de l'Hospitalet ha adquirit, als 30 anys, una gran maduresa. Va ser un fitxatge demanat per Joan Peñar-roya abans de marxar a Burgos la temporada passada, però s'ha adaptat com un guant a l'esquema de Pedro Martínez. La temporada passada ja va batre rècords d'assistències i va assumir més responsabilitat de la que li tocava per les baixes de Ferrari, primer, i les absències europees de Cvetkovic, després. Però tenia un punt fosc: el tir exterior.

Un defecte que ha mantingut en els tres primers partits d'aquesta lliga. De fet, havia intentat cinc triples fins dissabte i no s'havia estrenat. Mal partit contra l'Estudiantes, millorable davant del València i esperançador contra l'Obradoiro, on es va acostar més a la cistella per anotar dotze punts. A Màlaga va esclatar, amb tres triples de tres intents, 13 punts i la direcció habitual, amb 8 assistències més al sarró. Potser aquest encert li dona confiança perquè en els equips anteriors no era tan mal tirador.

Tabu i Dani Pérez representen dos extrems que a Màlaga, per fi, van atraure's per col·laborar a l'èxit col·lectiu del Baxi.