El tango, el ball argentí per excel·lència, és tot passió. Déu me'n guard d'opinar del tema com si fos els grans Albert Mota o Joana Subirana, però a aquí hi arribo només veient-lo. Les seves composicions parlen d'amors no correspostos, de revenges i fins i tot de ràbia i desesperació. Com el joc de Facundo Campazzo. El base cordobès (de la Córdoba argentina) del Reial Madrid abandonava ahir el club que l'ha fet gran per anar a triomfar a l'NBA, als Denver Nuggets. I ho va fer deixant empremta, amb un recital de passos que ni el millor ballador dels temes de Gardel. El Baxi Manresa en va ser la víctima després d'aguantar durant minuts en la curta distància el seu dominador, però foragitat en el marcador en el tram final a còpia de girs, vaivens i mordidas del protagonista del dia.
Perquè Campazzo va començar caminant, deixant espai per als seus companys Sergi Llull i Edy Tavares. Entre tots dos van anotar els 19 primers punts d'un Madrid que venia d'un doble esforç europeu però que disposa d'un fons d'armari capaç de vestir qualsevol país de dimensionsmitjanes. Ahir no hi eren peces transcendentals dels últims anys com Jeffery Taylor i Rudy Fernández, però l'equip de Pablo Laso, com va dir Pedro Martínez en la prèvia, té elements suficients per no fer-los jugar perquè no vol.
Plantant cara
De tota manera, el Baxi d'aquesta temporada intenta aprofitar tots els moments per aprendre'n. Els seus jugadors busquen mesurar-se als millors per explotar les seves capacitats i que aquestes els puguin ser útils en un futur més o menys immediat, quan l'adversari no sigui tan herculi i les possibilitats de vèncer, més grans.
Ahir, va tornar al partit unes quantes vegades i sovint amb protagonistes inesperats. Així, qui va ajudar a remuntar el partit va ser un Yankuba Sima a qui no li feia por enfrontar-se al gegant capverdià Tavares, que va clavar fins a quatre taps a l'expedició bagenca. També meritòria la feina d'un Scott Eatherton a qui sembla que ja no li fa res cometre dues faltes massa aviat i que és capaç de controlar-se. El Baxi va notar a faltar ahir les contibucions de dos dels seus millors homes en aquest inici de curs, Dani Pérez i Guillem Jou,però és el que té posar-te al punt de mira d'un rival de tanta categoria, que t'esperen i ataquen els teus punts dèbils.
El Baxi, tot i les dificultats i d'anar perdent per tretze punts en alguns moments, s'anava refent. A un parcial local, responia amb un altre de 0-11, amb aportacions constants de Vaulet, de Rafa Martínez i de Sajus. Però era el dia de la festa de Campazzo, el seu ball final.
Escapada definitiva
I va ser al final del tercer quart quan va atacar amb una de les seves especialitats, treure faltes gratis al contrari. Va fer-ho amb Dani Pérez, dues de seguides, molt agafats, com en el tango, o més aviat prenent ell el braç del base de l'Hospitalet abans de fer-se el despitat. Després, va anotar de tres i va buscar el seu següent ballador, Makai Mason. Al nord-americà li va fer una classe de com moure els colzes i el va provocar, com en un arrabal de Buenos Aires, fent que el contrari li cometés una falta antiesportiva. Més punts al seu compte. I quan va haver complert i la diferència ja superava els vint punts, es va girar i va marxar teatralment cap a l'altra banda de l'Atlàntic, força més al nord de la seva Argentina.
El Baxi, víctima del seu últim tango a Madrid, sap que aquesta no era la seva festa, però que en pot treure conclusions positives. Ara tres setmanes sense partit abans que el ball torni a començar.
