El Baxi Manresa ha aguantat l'intercanvi de cops en els primers vint minuts contra el València però s'ha enfonsat a partir del tercer quart. En atac, no han entrat tants els tirs i acabat perdent per la màxima diferència de la temporada en un període final en què la frustració ha provocat que es deixés anar.

Defenses gens efectives (25-21)

Tot i que el Baxi ha trobat dos triples en els primers minuts, mitjançant Eatherton i el reaparegut Dani Pérez, ha tingut dificultats per trencar la bona cobertura local i, a més, a darrere, ha estat víctima de les passades de Prepelic i de les finalitzacions de Labeyrie i Tobey, amb un 2+1 inclòs per situar el 12-6. L'atac de l'equip de Ponsarnau era molt fluïd, tal com havia vaticinat Pedro Martínez sobre les arrencades del conjunt taronja.

Els dos jugadors que havien entrat a la pista per als visitants, Sima i Ferrari, van trobar punts acabats d'entrar, però el problema era a darrere, amb 20 punts rebuts (20-14) a 3.21 per al final. Una esmaixada de Sima feia demanar temps a Ponsarnau, que tampoc no estava content amb la seva defensa, que no havia comès cap falta. El tercer 2+1 dels locals, ara de Hermannsson, donava la màxima diferència (23-16) als locals, però un contraatac de Vaulet i un triple a final de possessió de Ferrari han deixat una curta distància de 25-21 al final del quart.

Recital de punts (54-53)

El València ha seguit encertadíssim en atac, doblant pilotes i encertant prop de la cistella, però el Baxi no perdia la cara al partit. Així, tot i que un 2+1 de Pradilla suposava un nou màxim avantatge (33-25), el Baxi trobava els triples de Ferrari i Mason i un bàsquet d'Eatherton eixugaven un encert de tres punts del jove Josep Puerto (36-31).

L'encert ofensiu de les dues bandes seguien. Tobey anotava dues esmaixades consecutives en les continuacions sense que el pogués aturar ningú (40-35). Però aleshores ha arribat el gran moment de Janning, aquest cop en el segon període. Tres triples seguits del tirador de Minnesota, només matisats per un bàsquet de dos de Kalinic, ha fet que Ponsarnau parés el partit amb un 44-46 en contra.

Tot i que Hinrichs es torçava el peu tot seguit, eren els millors moments del Baxi, ara amb Janning a la banqueta. Tres tirs lliures seguits de Báez i Eatherton donaven la màxima diferència forana (44-49), però el València ha trobat dos triples, de Kalinic i Labeyrie, per poder anar al descans amb avantatge (54-53).

Escapada valenciana (83-68)

El Baxi no havia perdut cap pilota en tota la primera meitat, una situació que no és habitual, però n'ha perdut dues de consecutives a l'inici de la represa que han provocat que el València s'escapés fins al 60-55. Però ha sorgit Janning, amb el seu quart triple de cinc intents, Eatherton i dos bàsquets raríssims de Vaulet per equilibrar el resultat a 64. L'anotació alta no s'aturava.

Un parell d'errades en atac i els encerts del base islandès Martin Hermannsson, que no havia pogut ser aturat ni a la primera meitat, ni a la segona, ha propiciat una altra escapada valenciana eixamplada per Kalinic i, després de moltes errades, sobretot per dos triples de Sastre (80-66). Un altre bàsquet de Pradilla ha donat quinze punts als locals al final del quart (83-68).

Escombrada final (112-82)

Tot semblava molt decidit al final del tercer període i, a sobre, Pradilla i Van Rossom han tornat a trobar bàsquets fàcils per situar el 86-68. A sobre, algú tan anotador com Prepelic trobava la cistella en aquest moment per sobrepassar els vint punts de distància (89-68).

Només en aquest moment ha semblat que els valencians, que havien encadenat tres derrotes seguides, abaixaven una mica el pistó. Hinrichs es mostrava molt intens per recuperar pilotes i entre ell i un alley-hoop d'Eatherton han reduït la distància fins als quinze punts (92-77).

Però el València veia el cèrcol com una piscina. San Emeterio tornava a la crua realitat amb un altre triple (95-77). De fet, el jugador cantàbric era el més ben entonat del moment i feia que el seu equip passés dels 100 punts (102-81). El tram final ja ha sobrat. Els locals no s'aturaven i oloraven més sang. Per això han volgut acabar amb un autèntic rècord d'efectivitat. Més del 70 per cent en tirs de dos i del 60 en triples ho expliquen tot. El Baxi havia desaparegut de la pista.