Temps era temps que els equips de la lliga ACB sabien, abans d’iniciar les temporades, en quina posició havien de quedar per classificar-se per a una competició europea. Era quan la federació internacional, la FIBA, manava a partir de criteris esportius. Però el conte ha canviat molt. En alguns casos, massa. Hem passat a una època en què hi ha clubs que tenen garantida la plaça en un torneig continental ni que hagin fet una temporada de pena. Són immunes al fracàs. En canvi, d’altres poden no entrar-hi ni que els hagin superat damunt de la pista. I en aquesta situació es podria trobar el Baxi Manresa.
L’equip del Congost va quedar desè a l’ACB. Tenint en compte que la competició estatal disposa de tres places segures a l’Eurolliga, tres a l’Eurocup i quatre a la Lliga de Campions, un total de deu, el més lògic és creure que els bagencs serien un d’ells. Però no tot és tan fàcil. En les competicions continentals, fins i tot les que organitza la federació, cada cop compten més els pressupostos i el potencial econòmic i durant les properes setmanes en podem veure exemples clars.
L’Eurolliga i les invitacions
Ja sabíem que de l’escissió entre l’Eurolliga i la FIBA van sorgir dues competicions que cada cop són més tancades. La pròpia Eurolliga, el màxim torneig del continent, té una sèrie de places fixes per a diversos anys. Es fa per garantir l’estabilitat d’aquests socis. De l’ACB són per al Reial Madrid, el Barça i el TD Systems Baskonia. El València hi va entrar a l’edició passada perquè havia guanyat l’Eurocup el 2019, però en condicions normals no tindrà aquest privilegi. Això provoca que hi hagi casos com el de l’Olympiacos, que hi té plaça fixa ni que no disputi la primera categoria a Grècia per una desavinança amb la federació nacional.
El segon torneig és l’Eurocup i cada cop camina més cap al tancament. Des d’aquest any, el València, el Joventut i l’Unicaja hi tenen lloc assegurat de sortida. Els malaguenys van ser onzens a l’ACB, per darrere del Baxi, però això és igual. A més, hi ha dos conjunts, el Gran Canària i l’Andorra, que l’han disputada els últims anys. Els insulars, fins i tot, va arribar a jugar la Eurolliga. Ara tots dos aspiren a ser-hi repescats amb dues de les quatre invitacions que el torneig ha d’atorgar. El 16 de juny hi haurà una decisió al respecte. Només en cas que algun dels dos no rebi aquesta invitació es plantejarien jugar la Lliga de Campions, el torneig que organitza la FIBA i que, en principi, depenia dels mèrits esportius per triar els conjunts participants.
Tres setmanes d’espera
Però això ja no és així del tot. La FIBA s’ha despenjat assegurant que aquesta prioritat només serà per als equips classificats en els vuit primers llocs a la lliga. Això vol dir que hi tenen el lloc segur el Lenovo Tenerife i el San Pablo Burgos, que no volen jugar l’Eurocup perquè valoren més els incentius econòmics de la Champions (un milió d’euros per al campió que l’equip castellà ha guanyat dues vegades en els últims mesos). Queden dues places. Només l’Herbalife Gran Canària, vuitè a la lliga, la tindria segura, però apostarà per l’Eurocup. A partir d’aquí, ja ho veurem.
Consultada per Regió7, la FIBA ha confirmat la prioritat de dues places per a equips entre els vuit primers de la lliga, però no ha determinat quins criteris seguirà per als altres dos. Si són esportius, el Baxi la jugarà. Si són econòmics, de capacitat del pavelló, de rànquing a la federació o aleatoris totalment, ja no ho té tan clar. En aquests aspectes Saragossa (13è a la lliga) i UCAM Múrcia (12è) tenen avantatge. La solució, segons l’organisme, no arribarà fins al 25 de juny, un altre nyap que perjudica molt la planificació de les plantilles de cara a la propera temporada.
