29 de juny de 2019
29.06.2019
Regió7

L'abans i l'ara d'aquell 4 de juliol del 1994

El Centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig aplega en una exposició l'aspecte de llocs devastats pel foc 25 anys després

28.06.2019 | 23:38

Tothom recorda què feia aquell fatídic 4 de juliol de l'any 1994. El que va acabar sent un dels incendis més devastadors de la història de la comarca ha deixat una empremta inesborrable en la memòria de totes les persones que el van viure.

Aquest any 2019 s'escau que fa 25 anys de la tragèdia i la secció de fotografia del CquiE ha muntat una exposició que recull 35 fotografies de 35 indrets el dia de l'incendi o immediatament posteriors i com estan ara un quart de segle després. Es podrà veure del 4 al 19 de juliol a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig.

La mostra recull 35 fotografies. En un sol marc hi haurà la foto del 4 de juliol del 1994 que farà 15x20 i la nova actual de 20x30. Hi apareixerà el nom dels dos autors i la localització. Els fotògrafs encarregats de retratar l'actualitat han estat Carme Garcia, Dolors Porcel, Isabel Casellas, Josep Companyó, Josep Genescà, Pere Ribera i Ramon Subirana. Tots ells han triat una de les 106 fotos que al seu dia havien format part de l'exposició Camí Verd, que retrata els efectes d'aquest incendi al Berguedà. Aquesta és una vella exposició feta al seu dia que l'entitat excursionista de Puig-reig ha heretat. Els membres del CquiE han triat fotos d'altres autors d'aquella exposició: Foto Luigi, Dolors Bascompte, Anna Sais, Josep Companyó, Ramon Villaró, Ramon Subirana, Pere Garcia, Josep Maria Berenguer i Lurdes Reig.

Hi apareixen imatges d'indrets afectats pels focs del 4 de juliol del 1994 de Puig-reig, Casserres, Viver i Serrateix, Montmajor, Olvan, Santa Maria de Merlès i Sagàs.

Josep Companyó, responsable de la secció foto del CquiE, ha explicat a Regió7 que «hem intentat reproduir la mateixa foto d'un indret fotografiat el dia de l'incendi vint-i-cinc anys després». Assegura que «ho hem intentat i s'ha aconseguit bastant». Potser en alguns casos ens hem desplaçat uns metres a la dreta o a l'esquerra per aconseguir reproduir amb la màxima fidelitat el lloc, perquè «si hi sortia una pedra i ara estava una mica tapada, poder anar una mica més a la vora per identificar bé la zona».

Companyó ha manifestat que una de les principals dificultats ha estat trobar el mateix lloc des del qual són fetes les fotos del 1994. Per als fotògrafs participants «ha estat un repte intentar localitzar on era el lloc des d'on s'havia fet la foto i poder fer la comparació de com ha quedat ara». En general el verd ha colonitzat els espais negres omnipresents després del foc. «Hi ha molt rebrots d'alzines i roures». Hi ha cases de pagès que es van reconstruir, però també n'hi ha que han quedat abandonades. I danys materials que s'han reparat, com portes d'esglésies, entre d'altres.

Fa deu anys que el CquiE va fer una exposició aprofitant les fotos de la mostra Camí verd. Tanmateix, en aquella ocasió va ser una feina menys laboriosa, només perquè hi hagués un testimoni dels fets.

Josep Companyó exposa que, un quart de segle després, «m'agradaria parlar amb la gent que va viure l'incendi del 1994», una feina que encarrega a «aquests que escriviu tant» –els cronistes locals– per recollir les seves vivències i angoixes d'aquells quinze dies en què la comarca va viure una de les pitjors tragèdies de la seva època contemporània.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit