Berga és una ciutat sense tradició de teatre musical. De fet, l'Associació Teatral Munt d'Arts és pionera en aquest aspecte. La proposta del primer musical de la companyia va sorgir d'un grup de noies del taller d'arts escèniques i plàstiques que fa la mateixa entitat. «Vaig haver de buscar alguna mestra de ball i una de cant i el primer any vam fer el que vam poder, de fet, pràcticament no vam tenir professora de cant. En el nostre primer musical, Nit de Sant Joan, no teniem ni música, era una versió karaoke en què se sentien els cors de fons», explica la directora de l'Associació Teatral Munt d'Arts, Montserrat Tristany.

El 13 i 14 de juliol estrenen Mamma Mia! al Teatre Municipal de Berga, una obra que ja van fer el 2013 però, per problemes tècnics, els mateixos actors no en van quedar-ne satisfets. «Els problemes que vam tenir amb Mamma Mia! ens van fer quedar amb l'espineta clavada i és per aquest motiu que ara que ens hem format més, l'hem volgut repetir. La primera vegada que la vam fer, tot i els problemes tècnics que van sorgir, l'obra no va sortir malament. Això no obstant, abans les obres semblaven més d'escola i ara tenim molta més formació i volíem mostrar el nivell actual del grup», assegura Tristany.

La companyia Teatral Munt d'Arts viu des de ja fa 6 anys un període de millora i d'adaptació del format. No obstant això, la petjada que ha deixat la creació del grup musical a la companyia i en els actors és molt més gran que la del teatre tradicional. «El que comença a fer musical no ho deixa, si el teatre convencional té una cosa que se t'emporta, el musical encara ho fa més lluny», comenta Tristany.

Tanmateix, l'adaptació d'un format poc convencional a la ciutat també ha provocat que els actors hagin de formar-se encara més que per a una obra convencional. Actualment, la companyia ha hagut d'incorporal al grup teatral una professora de cant i una de ball. Per contra, no és fàcil per a tothom adaptar-se al format. «Als actors en general els agrada cantar i ballar i n'aprenen molt ràpidament. L'única problemàtica amb què ens trobem a vegades és que als nois d'entre 20 i 25 anys els preocupa ballar».

El treball fet pels actors, tot i la seva intensitat, és molt ben rebut pel públic. «El musical és més vistós i, a més, pel fet de representar títols reconeguts arribem a un públic més familiar. De fet, sempre omplim la sala amb el musical, fet que amb el teatre convencional no passa. Ens trobem que ve un públic que normalment no ve al teatre», comenta Tristany.