21 de setembre de 2019
21.09.2019
Regió7

TRIBUNA

20.09.2019 | 22:55

A Berga capital, i en alguns municipis de la comarca, és dona la paradoxa de no tenir pisos de lloguer i, en canvi, tenir un bon nombre de pisos buits. Parlant amb alguns entesos en la matèria, m'han arribat a parlar d'uns cinc-cents pisos buits a Berga, cosa que ens hauria de preocupar a tots, perquè hi ha gent que en busca i no en troba.

Un problema similar el tenim en altres municipis, de manera que es dona la paradoxa de perdre població i alhora no poder oferir pisos a persones que voldrien venir a viure aquí. Crec sincerament que és un dels temes a tractar, per mirar de resoldre aquesta contradicció.

La meva experiència en el tema prové de la relació amb els refugiats, acollits per Creu Roja i l'Ajuntament de Berga, instal·lats a l'alberg de joventut, on segueixen els tràmits d'acolliment, coneixement de la llengua i integració en la nostra realitat social, cultural i laboral. La recerca de pis i feina es converteix en un autèntic calvari, tot i les necessitats de moltes empreses per trobar personal adient. Encara diria més, avui en dia gairebé és més difícil trobar pis que trobar feina, i no té cap lògica, si com sembla hi ha un estoc de pisos buits. Per què passa això? Quines solucions es podrien trobar? D'entrada, hi ha molta gent de la comarca que té pis a Berga. Ha estat força habitual comprar un pis, per a més endavant. El més endavant vol dir per a quan la gent sigui més gran, i vulgui estar més a prop de l'hospital i d'altres serveis que dona la capital, i que no es troben en pobles molt petits.

Aquests pisos no tenen vida durant anys perquè estan en espera de ser ocupats... i potser no ho seran mai... en vida dels propietaris. Tothom es troba millor a casa seva, i costa molt de marxar-ne, per anar a una altra que, encara que sigui teva, significa marxar d'on has fet vida, tota la vida. Aleshores, per què no aprofitar-ho per posar-lo a lloguer, mentrestant? Són certes les reticències de pensar que, si algú lloga el pis, després serà complicat recuperar-lo. Però això no és cert o no hauria de fer por, perquè davant la incertesa es pot posar a lloguer per un o dos anys, i prou. I allargar-ho o no, en funció de la situació de cada propietari.

L'altra por és de no cobrar. En aquest cas, i pel que puc afirmar dels refugiats, són gent complidora, amb ganes d'integrar-se, i no causar problemes de cap mena. Prou problemes han tingut per arribar aquí, per tenir-ne de nous. Volen treballar, volen tenir un pis, i volen esdevenir un ciutadà o una ciutadana més, amb plenitud de condicions, en drets i deures. No és bo per a ningú tenir un gran nombre de pisos buits, es desaprofiten ocasions, i perdem nous habitants que han de marxar, a la recerca, en altres llocs, del que no troben aquí.

Tornant al principi. Falten pisos de lloguer, moblats o no. I sobren pisos buits. Algú ha de buscar com resoldre aquesta equació, de manera que el resultat sigui favorable a uns i altres. El que no ens podem permetre és deixar perdre bones ocasions d'arrelar nous habitants en una comarca que perd població i està estancada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació

L'últim El més llegit