08 de febrer de 2020
08.02.2020

«La campana Llibertat de Bagà viatjarà a Filadèlfia a l'estiu»

Un cop finalitzi l'exposició de Brussel·les, la campana s'instal·larà al Palau dels Pinós i es farà una trobada de campaners

07.02.2020 | 21:53
«La campana Llibertat de Bagà viatjarà a Filadèlfia a l'estiu»

L'entitat cultural baganesa va fondre una campana per denunciar la situació política a Catalunya que ha desembocat en la creació d'una exposició itinerant que actualment s'exposa a la delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les

L'Associació Medieval de Bagà ha portat fins a Brussel·les una exposició sobre la història de les campanes d'ús civil a Catalunya. Allí hi ha exposada la joia de la corona, la campana Llibertat, fosa especialment des de la població de l'alt Berguedà per denunciar el moment de «repressió» que viu el país. El president de l'associació, Josep Ureña, ha estat un dels principals impulsors de les dues iniciatives.

Què ha portat a l'Associació Medieval de Bagà a fer una exposició a Brussel·les?

La idea inicial era portar-hi només la campana Llibertat. Però llavors ens va sorgir la idea que també podríem fer una exposició explicant una mica què és la campana d'ús civila a tot el país. I això hem fet, portar-hi una exposició que es titula «Les campanes d'ús civil a Catalunya: cap a la concepció moderna dels temps».

I... per a aquells que no n'han sentit parlar, què és la campana Llibertat?

Farà un any que l'Associació vam decidir fondre una campana anomenada Llibertat per denúnciar el moment polític de repressió en què ens trobem. Vam creure que hi havíem de posar el nostre granet de sorra.

Són els únic a Catalunya que han fos una campana per reclamar la llibertat dels presos?

No. Ja n'hi havia dues que cor-rien pel món. Una era la d'Olot i l'altra d'Os de Balaguer.

Un cop finalitzi l'exposició a Brussel·les, què en faran, de la campana?

La idea d'aquesta campana és posar-la aquí a Bagà i que cada dia a les 17.14 h faci un toc. A partir de les 20.00 h del vespre que faci tants tocs com presos polítics tinguem al nostre país. Quan torni de Brussel·les la col·locarem al Palau dels Pinós. Aprofitarem per fer una trobada de campaners i farem la inauguració.

Ja no es despenjarà més?

Segurament sí, es despenjarà i anirà a llocs concrets on la vulguin exposar. Segurament aquest estiu viatjarà a Filadèlfia, als Estats Units, ja que fan una exposició relacionada amb el món de la campana.

L'exconseller Lluís Puig hi ha tingut molt a veure, en la vostre exposició a Brussel·les?

El que volíem és que Carles Puigdemont i Lluís Puig apadrinessin la campana Llibertat. Amb Lluís Puig, a través de la Fia-faia, hi tenim molta relació. Per exemple, l'any passat els vam anar a portar la Fia-faia a Brussel·les. Vam parlar amb ell el mes de setembre i de seguida ens va dir que sí.

Van poder anar a la inauguració?

Sí, hi vam anar una representació de l'associació. Meritxell Serret va fer la presentació, ja que és la presidenta de la Delegació de Brussel·les. També hi havia el president Puigdemont i Lluís Puig, i es va desplaçar gent del departament de Cultura de la Generalitat.

Hi van poder parlar? Els van comentar alguna cosa de la seva situació a Bèlgica?

Sí, estan bé i confiats, sobretot en Lluís Puig, que hi parlem molt. Esperen les decisions judicials i estan molt satisfets que les entitats catalanes vagin allà a oferir-los actes culturals.

A quin lloc de Brussel·les es pot veure l'exposició?

A la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya, davant de la Unió Europea de Brussel·les.

Fins quan es podrà veure?

Serà allà fins al 29 de febrer. El 28-29, aprofitant el final de l'exposició, es fa una trobada internacional de campaners i carrillonistes a Brussel·les, que servirà de cloenda de la mostra.

I, a més de la campana Llibertat, què s'hi pot trobar la gent que la visita?

A més de la nostra campana s'hi pot veure tota la història de la campana d'ús civil. Hi ha plafons i s'expliquen totes les seves utilitats, des de religioses fins a civils. També s'hi ha aportat una petita mostra d'algunes campanes que ens han anat deixant. D'aquí a Bagà n'hi ha dues, la Llibertat i una que vam col·locar a la capella de Sant Maria de Palau. N'hi ha d'altres, una de Girona, una de Tarragona, una rèplica de la de Núria... i també hi ha un jou del santuari del Miracle, al Solsonès.

Saben si està tenint èxit?

Sí. La delegació és al costat del Parlament Europeu i és una zona molt concorreguda. Des d'allà ens diuen que hi va molta gent a veure-la. L'exposició és en català, aranès, castellà, anglès, francès i també flamenc.

Què passarà un cop finalitzi l'estada de l'exposició a Brussel·les?

Un cop s'acabi, la portarem aquí a Bagà. S'exposarà de març a abril i la següent parada és a Os de Balaguer. A partir d'aquí hi ha una llista llarga d'entitats i llocs que ens l'estan demanant.

El Verkami inicial per pagar la campana no va arribar a bon port. Com s'ha finançat la seva fosa i l'exposició?

El cost de la campana i l'exposició era d'uns 6.000 euros. A partir d'aquí va sortir la idea de fer un Verkami però no vam arribar als 4.500 euros que demanàvem. Vam decidir tirar-ho endavant traient diners de diferents bandes. Vam vendre litografies fetes per Jordi Magrinyà i vam rebre una ajuda de 2.000 euros del Consell Comarcal del Berguedà. El departament de Cultura de la Generalitat es va fer càrrec del finançament de l'exposició.

Aquesta exposició pot ser un reclam turístic per a Bagà, o no és el seu objectiu?

No, aquest no és el seu objectiu principal, però pot ser un efecte secundari.

És el primer cop que l'Associació Medieval surt de Catalu-nya per fer una activitat?

No, la primera vegada va ser en unes jornades medievals a Almeria.

En quin estat es troba l'Associació Medieval de Bagà?

Ara mateix som un centenar de socis i no estem en el nostre millor moment. Anem fent activitats i col·laborem amb tot el que ens demanen aquí a Bagà, però sobretot hem baixat en l'edició de publicacions.

Creu que la gent jove del poble o de la comarca s'interessa per l'Associació Medieval?

No, els joves no s'hi impliquen. Crec que és generalitzat a totes les entitats. La gent de mitjana edat són els que les van tirant endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit