El despoblament rural afecta de manera molt important els pobles del nord de la comarca. La caiguda demogràfica és evident, el 13,5 % en una dècada. Els últims 10 anys, segons dades extretes de l'Idescat, s'ha passat de 8.873 persones a 7.684, el que dona un resultat negatiu de 1.189 habitants. La manca d'oportunitats es presenta com un dels problemes, però també és cert que aquest municipis tampoc són capaços de captar nous veïns. Les accions que porten a terme els municipis per retenir la població són insuficients. Els pobles perden veïns i els que hi queden són més grans.
Dels 17 municipis que configuren el nord de la comarca del Berguedà -de més a menys habitants: Bagà, Cercs, la Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Borredà, Vilada, Saldes, Vallcebre, Sant Julià de Cerdanyola, Gósol, la Nou, Castellar de n'Hug, Capolat, Castell de l'Areny, Fígols, Sant Jaume de Frontanyà i Gisclareny- només tres tenen un saldo positiu de creixement d'habitants: Capolat, la Nou de Berguedà i Sant Jaume de Frontanyà. En els dos últims casos, aquest augment és minúscul.
Per posar dos dels exemples més significatius del despoblament que experimenten les localitats considerades pobles petits -els que tenen menys de 500 habitants- Saldes ha passat de 348 habitants el 2009 a 274 el 2019 i el poble de Borredà en tenia 614 fa una dècada i actualment en té 445.
El turisme i els esports
Així doncs, l'obstacle és real, estadísticament provat, i no és nou, ja que la tendència és històricament negativa a partir de la desaparició de les mines de carbó, el progressiu envelliment de la població i la fuga de talent. Què s'ha de fer, doncs, perquè es generin oportunitats, la gent es quedi a viure en aquests pobles i els joves hi puguin trobar feina? La resposta, segons els polítics de la zona, és aprofitar allò que es té, i el turisme ha estat una opció clara per la qual s'ha apostat els últims anys.
L'alt Berguedà és un territori amb una força paisatgística important, amb natura i muntanyes per desenvolupar-hi activitats. N'és un clar exemple el Projecte Lluerna de Saldes, un pla municipal que traça les línies estratègiques del municipi per als propers 25 anys amb l'objectiu d'aconseguir que viure al territori sigui possible gràcies a les activitats econòmiques lligades a l'entorn.
El projecte ha servit per obrir el Centre Astronòmic Pedraforca, un reclam per atraure turistes aprofitant el distintiu d'espai amb un cel nocturn de qualitat. El centre es va inaugurar el mes d'agost de l'any passat i permet als visitants veure estels amb un potent telescopi. L'alcalde de Saldes, Moisès Masanas, explica que «el centre ja funciona, obrim els dissabtes i, tot i que hem arrencat ara l'hivern, que no és la millor època de l'any per rebre turistes, esta funcionant bé, tenim una segona fase per acabar i ara hem demanat finançament al PUOSC per donar l'empenta definitiva a l'equipament».
Cinc pilars bàsics que cal treballar
Saldes va acollir recentment una jornada sobre desenvolupament rural i despoblament en què es va analitzar la falta d'oportunitats que experimenten aquests pobles i es van donar pautes per frenar-ho. Al col·loqui es van parlar de cinc pilars bàsics per al desenvolupament rural: agricultura, ramaderia, gestió forestal, noves tecnologies i eficiència energètica. Masanas va ser un dels impulsors de la jornada i explica que les conclusions van ser que «l'àrea d'agricultura la tenim parada perquè no és un territori on sigui gaire favorable, en la ramaderia ens hi vam estendre una mica més i en el pilar forestal es va explicar el projecte per posar sobre la taula com els agents privats podrien mancomunar-se per treballar plegats». Durant la xerrada es van posar exemples altres punts d'Europa que «en circumstàncies similars han fet diferents tasques perquè la gent es pugui arrelar al ter-ritori, com millores del transport públic o connectivitat», diu Masanas.
Els esports són una altra branca relacionada amb el turisme que s'ha aprofitat des del territori per atraure visitants i generar oportunitats de negoci. A Vallcebre l'Ajuntament va posar en marxa l'any 2013 un espai a l'aire lliure per practicar esports extrems a la muntanya, Saldes va invertir 90.000 euros per millorar i adequar el Parc de Palomera i Bagà ha apostat fort per portar grans esdeveniments de ressò internacional com l'Ultra Pirineu.
Habitatge, feina i connectivitat
Aquests tres punts són, segons els alcaldes de Saldes, Vallcebre i Castellar de n'Hug, fragilitats visibles que dificulten l'arrelament i que han de treballar immediatament les institucions per fer front al despoblament. «Seguim tenint un problema important amb la gent que es vol arrelar al territori, i és l'habitatge. N'hi ha poc i és car. El sector turístic i les segones residències funcionen. Per tant, si vols viure al poble tens certes dificultats. Hi ha gent que treballa al sector que voldria viure al poble, gent amb fills, que ens podrien servir per mantenir escoles», explica Masanas.
L'alcalde de Vallcebre, Lluís Cadena, diu que la feina és una de les mancances principals, però que les institucions tampoc hi posen de la seva part per facilitar les coses a la poca gent que es decideix per apostar per l'alt Berguedà: «Bàsicament, el problema principal és la feina, i després les traves de l'administració, que sempre és lenta. En posen moltes Urbanisme, forestals, ramaderia... tothom posa les seves lleis. Als departaments de la Generalitat tothom tira per la seva banda i no es va a l'una». Cadena apunta que una de les possibles solucions per al ter-ritori podria ser l'explotació dels boscos.«Busquem solucions, com per exemple amb plans de gestió de la fusta, intentem utilitzar-la per a altres coses que no sigui fer-ne palets. Per què s'ha tallar si no et paguen res? El palet va tirat al mercat. Si es pot utilitzar i es paga més... és possible. Hem de revalorar l'entorn amb el turisme, l'agricultura o la ramaderia. Intentar donar-hi valor perquè la gent que s'hi dediqui pugui viure i ajudar el joves emprenedors».
Per la seva banda, Castellar de n'Hug té un factor diferencial que fa que la seva població s'hagi pogut mantenir estable durant els últims anys: té un turisme consolidat al municipi. L'alcalde el poble, Salvador Juncà, comenta que «aquí tenim sort del turisme, ve força gent a visitar-nos i el jovent es queda perquè els seus pares ja tenen un negoci». L'alcalde, però, apunta a un nou component que impedeix el desenvolupament dels pobles de l'alt Berguedà, Internet.«Si no ens arriba la fibra òptica, estem fotuts. Si n'hi hagués, vindria molta més gent a invertir».
