Ignasi Camps es considera per sobre de tot un aficionat als trens. Tot i ser alcalde de Bagà del 83 al 87 i del 97 al 99 i dedicar-se a la mineria del carbó durant tota una vida, els trens i les maquetes han marcat la seve existència. La realització d'aquestes petites reproduccions a escala han superat l'etiqueta de hobby i s'han convertit en un leitmotiv. A l'espai cultural Verdaguer 7 de Berga s'hi pot veure fins a l'1 de març una exposició que mostra les seves mil·limètriques recreacions.

Com li va sorgir l'afició pels trens?

En soc aficionat des dels 10 anys. Tota la meva vida ha girat al seu voltant. De petit feia trens amb llaunes de sardines, en lligava una darrere l'altre. A mesura que va avançant el temps comences a modificar el material perquè s'assembli més i comences a experimentar amb les construccions.

Què és el que realment l'enganxa de la realització de trens i maquetes?

M'encanta contemplar una corrua de vagons que van circulant pel voral d'una muntanya, creuant rius, passant ponts, entremig dels arbres, els túnels, sempre un darrere l'altre sense perdre la filera.

Sempre ha estat una afició o ha arribat a cobrar?

Amb els trens no he cobrat mai res. He fet coses que m'han demanat, però les he regalat. En canvi, en l'àmbit de les maquetes sí que he tingut algun encàrrec semi-professional, en maquetes d'alguna urbanització o per exemple la primera gran col·lecció de maquetes temàtiques, que va ser per idea del propietari de Carbons Pedraforca, que volia fer una història de la mineria de l'empresa.

Quan de temps li pot portar fer una maqueta?

Depèn de la maqueta. La del barri antic de Bagà, que està ambientada a l'any 1440, hi tinc treballades 2.700 hores.

Quin procés segueix des que té la idea fins a portar-la a terme?

Primer trobar un tema que t'atregui, el comences a madurar, a buscar informació, a mirar possibilitats de realització i a partir d'aquí anar fent passos i anar dibuixant per veure realment si es pot fer o no. Això pot durar d'un any a un any i mig.

Quantes maquetes ha fet al llarg de la seva vida?

No ho tinc comptabilitzat, però et diria que cap a unes 60 o 70 maquetes.

Quin material fa servir?

Vaig començar amb cases de paper dibuixades, llavors vaig provar la fusta de balsa i em van agradar molt els resultats. Amb això he fet la gran majoria de les maquetes. Ara he experimentat el que és la resina i el PVC espumat. Fa exposicions molt sovint?

Estic obert sempre a fer-ne. N'he fet dues o tres vegades a Bagà, a Vilada també.

La gent que visita l'exposició queda sorpresa del nivell de detall?

Depèn de cadascú. En una exposició a Puig-reig un dels visitants va dir que no tenien cap mena de valor perquè tot el material es comprava fet i només s'havia de muntar... i la realitat és que això està fet pedra a pedra i teula a teula.

Què es pot veure en aquesta exposició al Verdaguer 7?

Són esglésies d'aquí al voltant, com Sant Jaume de Frontanyà o Sant Pere de la Portella. La gran majoria de maquetes que presentem aquí es desmunten i es poden veure per dins, són maquetes didàctiques. Si volem parlar i dialogar sobre com ha evolucionat, com ha crescut, com s'ha fet i com és per dins, amb la maqueta es pot veure i ens pot ajudar.

Aquí al Berguedà és l'única persona que fa maquetes?

En l'àmbit de les maquetes jo no conec a ningú més.

Hi ha molta afició a Catalunya?

N'hi ha força. Hi ha una agrupació d'aficionats als trens a Girona que estan fent un maqueta modular del tren d'Olot. Estan fent tot el recorregut.