22 de febrer de 2020
22.02.2020

Nostàlgia que cobreix rostres de joia

El Konvent fa reviure la memòria històrica de Cal Rosal amb la col·locació d'imatges que emocionen els seus protagonistes

21.02.2020 | 19:52

La nostàlgia en recordar temps passats omple d'emoció el rostre d'Angelina Casas Solé en alçar els ulls i contemplar la imatge de gran format en què apareix ella i 14 treballadores més de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal a la dècada dels cinquanta.

Amb la mirada clavada a la fotografia i una memòria digna d'elogi, Casas observa, comenta i assenyala entusiasmada una de les cinc noves imatges que el Konvent ha col·locat a l'entorn del centre artístic per recuperar la memòria històrica de la colònia. «Ara precisament aniré a veure una senyora que també surt aquí a la foto. N'hi ha que són més joves que jo! Moltes les conec però no recordo com es diuen. Hem anat mantenint relació, algunes ja no hi són i altres estan fotudes, més que jo!», explica Casas amb un somriure encantador.

Nascuda l'any 1932, amb 88 anys molt ben portats, Casas es va assabentar per un familiar de la col·locació de les imatges i no va dubtar d'anar fins a Cal Rosal a comprovar-ho en primera persona. Berguedà Setmanal la va poder acompanyar durant la seva visita i va copsar de primera mà com la iniciativa va omplir de joia els ulls d'una de les seves protagonistes. «Exactament no recordo quan va ser. Jo devia tenir 18 o 20 anys. Era de Berga i vaig venir a viure amb les monges del convent de Cal Rosal als nou anys, perquè la mare estava malalta, tenia tuberculosi. Em van enviar aquí perquè la mare no m'ho encomanés», relata.


18 anys de vida al convent

El convent és un immens edifici del segle XIX que acollia l'escola i una residència de noies. En l'actualitat l'immoble s'ha convertit en el centre cultural Konvent, els promotors d'aquesta iniciativa. Casas va viure-hi dels 9 anys als 27, quan es va casar. 18 anys d'històries, de sacrificis i d'aprenentatges que recorda amb nitidesa. «Abans aquí on som hi havia molta vida, a la colònia hi corria molta gent. Al convent hi vivien noies de Fígols, de Sant Corneli, del nord de la comarca. Els seus homes treballaven a les mines i les dones no tenien feina. Treballaven a la fàbrica i menjaven i dormien al convent, eren aquí durant tota la setmana. El dissabte anaven a casa i el dilluns tornaven. Érem 70 o 80, molta colla», rememora.

Al convent, segons Casas, «hi havia unes dotze monges» i amb algunes encara manté el contacte.«Ens felicitem per Nadal amb un monja que viu a Vic. Ens enviem una postal i ens felicitem les festes. Fa uns quants anys les vaig anar a veure. Es recordaven de mi i van estar molt contentes», diu.

De les monges i de les compa-nyes del convent en recorda anècdotes divertides que explica des del fons del seu cor amb una rialla còmplice. «Al convent hi havia una noia que va venir d'Andalusia i que tenia una silueta molt bonica. Una monja li va dir que no podia anar tan cenyida. Ella va agafar la monja per darrere, ja que era molt menuda, i la va aixecar enlaire, es va fer un fart de cridar!», riu. «En aquella època no hi havia cap restaurant aquí a Cal Rosal. Quan hi havia els músics per festa major venien a dinar al convent i ens feien un concert. Els militars també venien a menjar i, és clar, els militars i les noies... les monges els deien que alerta!».

La nostra protagonista va començar a treballar a la fàbrica tèxtil de Cal Rosal als 14 anys i ho va fer fins als 46. El seu marit també hi treballava. Soler explica que «les dones treballàvem els acabats, els tints, el ganxet o la confecció de llençols».

Casas creu que aquestes iniciatives per recuperar la memòria històrica poden servir per ense-nyar el que van viure als més joves. «Que pengin aquestes fotografies em sembla prou bé. Quan a la televisió fan sèries de després de la guerra em ve molta tristesa. Van ser temps dolents, hi havia misèria. Però quan érem joves ja ens animàvem entre nosaltres i també passàvem les nostres bones estones», recorda.


La iniciativa no s'atura aquí

Pep Espelt, portaveu del Konvent, ha explicat que posaran més imatges antigues a l'espai i que les enriquiran amb textos. «El primer objectiu de la col·locació de les fotos és la recuperació de la memòria històrica. Ens fascina aquella època i la seva gent s'ho mereix. El segon objectiu és embellir l'espai d'entrada al Konvent, que la gent de tot el món que ens visita senti la seva força».

La proposta va néixer com un homenatge a la història i a la gent que la va escriure en primera persona, els avis d'avui. «Un dia, parlant amb el fotògraf Samuel Aranda, vam comentar que als països d'Orient la gent gran té molta importància i aquí els deixem podrir en una residència», diu Espelt.

Per últim, les dones tenen especial rellevància a les imatges. Per què? Espelt explica que «el potencial de la fàbrica de Cal Rosal era femení, elles eren el motor de la colònia». Per a Espelt cuidar les arrels és bàsic i defineix el Konvent com a «talibans del territori».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit