El que era el darrer membre del desaparegut Ajuntament de la Valldan, Josep Torner Guixé ha mort a l'edat de 95 anys. La sala de vetlles està oberta a la funerària Ferran de Berga aquest dilluns fins a la 1 de la tarda i de les 4 a les 7 i dimarts 19 de les 11 a 3/4 de 12. El funeral tindrà lloc a les 12 del migdia a la parròquia de La Valldan.
El dissabte 11 de setembre de l'any 20017, el Berguedà Setmanal, setmanari del Berguedà de Regió7, va publicar la següent entrevista amb Josep Torner
Pilar Màrquez/La Valldan
Josep Torner,l'únic membre viu de l'antic Ajuntament de la Valldan, recorda l'annexió a Berga com «un fet dolorós per a tots els veïns» i explica que «l'antic Ajuntament del poble va fer un gran esforç per evitar-ho, però no en va saber més». Josep Torner va formar part de l'Ajuntament de la Valldan a principi dels anys seixanta i hi va viure el procés d'annexió a Berga l'any 1965.Torner assegura que aquell moment «va ser un gran trasbals per al poble, ja que els membres del consistori havíem viatjat diverses vegades a Madrid i confiàvem a evitar-ho», i afegeix que «els veïns del poble van tenir un gran disgust i fins i tot n'hi havia algun que deia que preferia morir-se abans de veure-ho». Segons Torner,que avui en dia té 85 anys, «Berga només volia quedar-se la Valldan perquè, fins llavors, les parelles que es volien casar al santuari de Queralt havien de demanar permís als jutjats del nostre estimat poble». En aquella època,Josep Torner era cap de la Falange de la Valldan i va visitar personalment el governador civil de Madrid diverses vegades, «per convèncer-lo que l'annexió a Berga no era la millor opció per al poble»,afirma. A més a més, Torner recorda que «en realitat no era gens falangista, però sovint has de fer coses que no vols per defensar allò que estimes»i remarca que «els sis homes que formàvem part d'aquell Ajuntament estàvem allà per lluitar per la Valldan, no pas perquè tinguéssim la ideologia del règim». Així mateix, Torner assenyala «els difunts Josep Nadeu, Ramon Gorgues, Ramon Buscall i Lluís Rota com els que van lluitar més per evitar aquella annexió a la ciutat de Berga».
Tanmateix, Josep Torner lamenta que «el procés final es va dur a terme en ple estiu i quan ens vam adonar del que passava ja no ho vam poder evitar» i comenta que encara guarda «més d'una factura de l'advocat consistorial, que va fer tot allò que va poder». Torner,fins i tot,assegura que,«si allò no hagués passat a l'estiu, la Valldan encara seria oficialment un poble» i diu que «per a tots aquells que hi han nascut i hi han viscut sempre, formar part de Berga és inacceptable i totalment dolorós».Malgrat tot,Torner reconeix que «era impensable que els veïns es manifestessin públicament per protestar, ja que el règim no ho permetia i la gent no hi volia tenir problemes» i que, per tant,
«la gent només expressava el seu enuig en privat».
Josep Torner va néixer a la Valldan l'any 1922, on havia viscut sempre la major part de la seva família; i alguns veïns encara el recorden com «el Pepito del pa», perquè va regentar,durant molts anys,l'única fleca de la zona.De jove,tal com recorda Jesús Perarnau,president de l'Associació de Veïns de la Valldan,«s'implicava en tots els esdeveniments socials de la Valldan i col·laborava desinteressadament amb els veïns en tot allò que feia falta»i,amb els anys, «va adquirir un fort compromís amb el poble des de la seva posició al consistori». De fet, els veïns de la Valldan han homenatjat,recentment,Josep Torner amb l'entrega d'una placa commemorativa,«per tal de donar-li les gràcies per la seva tasca al capdavant de l'Ajuntament», tal com diu Perarnau.Així doncs, Juli Gendrau,alcalde de Berga,i el president de l'associació de veïns van atorgar-li aquesta placa en l'acte inaugural de la festa major.
La Junta de Districte,un projecte oblidat
A principi dels anys noranta,l'Ajuntament de Berga,amb Jaume Farguell com a alcalde,va crear una Junta de Districte de la Valldan, «com a reconeixement als trets diferencials d'aquest barri respecte de la resta de la ciutat».Així ho explica Jesús Perarnau, president de l'Associació de Veïns de la Valldan. Aquesta Junta de Districte tenia l'assignació d'un regidor propi de la Valldan al consistori,Toni Sabata,que s'encarregava de gestionar les peticions de l'associació de veïns.Segons Perarnau, però,«en aquell moment, la junta suposava un entrebanc per a l'associació, ja que els veïns no podien presentar directament les seves peticions al consistori i tot havia de gestionar-se a través d'un intermediari». Així doncs, els veïns i el consistori berguedà van decidir, finalment l'any 1992, aturar l'activitat de la Junta de Districte, per tal que l'Associació de Veïns de la Valldan tingués un grau de llibertat superior. Tanmateix,tal com recorda Perarnau, «la Junta de Districte no està anul·lada i quan es cregui oportú es pot reengegar des de l'associació».Perarnau,a més a més, explica que «en altres ciutats cada districte té una figura similar a un alcalde, que pot gestionar-hi un pressupost segons les necessitats»,i reconeix que,«si la junta hagués tingut aquestes funcions, el districte s'hauria mantingut, sense problemes, al llarg dels anys».
