07 de agost de 2018
07.08.2018

El Berguedà presenta un catàleg de productes agroalimentaris per a turistes

Editen 2.000 exemplars d'un llibret d'aliments berguedans per a les cases rurals de la comarca

06.08.2018 | 23:39
Neus Piniella, Àngels Sallés, Jordi Sánchez (el forner d´El Cruixent) i Jordi Pellicer provant de fer pa, ahir

Una sausage (salsitxa en anglès) no s'assembla gaire a una llonganissa del Berguedà. La millor manera d'apreciar-ne la diferència és tastar aquest típic embotit de la comarca in situ, és clar. Però on se'n pot comprar? Des d'ara la resposta és una mica més fàcil per als responsables de les cases de turisme rural del Berguedà que han d'aconsellar els seus clients, especialment els estrangers. El nou catàleg de productes agroalimentaris berguedans ofereix informació detallada sobre 22 productors artesans de proximitat que hi han volgut ser i els 23 productes que elaboren. Estan dividits en les següents categories: llegums, bolets i tòfones; carn i embotits (el més nombrós); làctics i derivats de la llet; ous; neules i xocolates; pa, coques i brioixeria i begudes. Ofereix informació de l'elaboració i del lloc on es poden comprar.

Un regal per als gestors de l'agroturisme. Ho admetia ahir en la presentació d'aquest catàleg al forn El Cruixent de Gironella (un dels que hi apareixen) un somrient Jordi Pellicer, president de l'Associació d'Agroturisme del Berguedà. «Estem molt contents amb aquesta iniciativa. Esperem que sigui tot un èxit». Per ara, als primers clients als que l'han repartit «estem veient una acceptació molt gran». Pellicer va assegurar que «estic segur que el 80% dels clients aniran a buscar productes» dels que apareixen en el catàleg. En aquest sentit va assegurar que especialment els clients estrangers solen estar molt interessats pels productes de la zona on fan estada perquè forma part dels atractius de les vacances.

Pellicer també va afirmar que «dins de la globalització donar valor a allò local és molt important. A més, la gastronomia és cultura». I és que, en definitiva, el turisme rural és paisatge però també és menjar-se la destinació triada. «Tenim turistes que saben més coses del Berguedà que nosaltres», deia somrient Pellicer. En aquests dies d'estiu i especialment els caps de setmana, els responsables de cases rurals reben peticions dels clients sobre on poden comprar carn per fer barbacoes. Pellicer deia que el catàleg «ens facilita la feina» a l'hora de recomanar-los productes perquè puguin gaudir «la qualitat i la varietat de les carns que tenim al Berguedà», per exemple.

Aquest publicació té un objectiu clar: impulsar un nou canal comercial entre els productors alimentaris del Berguedà i el sector del turisme rural per generar activitat econòmica. Es tracta d'una iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Gironella, l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà, l'Associació d'Agroturisme del Berguedà i el suport de la Diputació de Barcelona. El catàleg també recull les fires que al llarg de l'any es fan a la comarca vinculades als productes alimentaris berguedans.

La regidora de Promoció Econòmica de Gironella, Maria Àngels Sallés, va explicar a la presentació d'ahir que aquesta iniciativa «és una prova pilot» i que en el futur es pensa en fer-ho pels clients del sector dels càmpings. Sallés va destacar que volen «donar impuls als productes i productors locals». Enguany s'han editat un total de 2.000 catàlegs que ja s'han repartit a les cases de truisme rural. La iniciativa ha costat 16.940 euros.

Per la seva banda, Neus Piniella, coordinadora de l'Aceb, va explicar que també aplega productes singulars del Berguedà com els pèsols negres, el blat de moro escairat, les nyàmeres o les patates de muntanya de Gósol. Piniella va explicar que la materialització del catàleg ha estat fruit d'un treball previ en què s'ha fet una radiografia dels productors. Més del 80% dels entrevistats tenen plantilles «petites d'entre 1 i 5 treballadors però estables». Es tracta de negocis familiars «molt arrelats i grans coneixedors dels productes que elaboren». Majoritàriament venen el seus productes al mercat local i tenen una formació tècnica especialitzada.

Legalment les cases de turisme rural no poden fer venda directa dels productes de la seva masia als clients. «No hi ha una legislació prou clara», deia Jordi Pellicer. En altres països com França o Itàlia es pot fer. Mentre això no sigui possible a Catalunya, el catàleg almenys permet guiar els clients cap a productors de km 0.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus.