05 de febrer de 2019
05.02.2019

L'artista Abel Azcona no compareix al jutjat de Berga «com un acte de rebel·lia»

L'acusen d'un delicte contra el sentiments religiosos per denunciar la pederàstia amb hòsties consagrades

05.02.2019 | 11:14

L'artista navarrès Abel Azcona no ha comparegut aquest dimarts al matí al jutjat de Berga on se l'havia citat «per declarar com a imputat per un delicte de profanació que estableix l'article 524 del Codi Penal en concurs amb el delicte contra els sentiments religiosos» segons la citació.
Tal i com ha anat informant aquest diari Azcona va fer una performance el 2016 al centre d'art del Konvent de Cal Rosal escrivint la paraula «pederàstia» amb 242 hòsties consagrades que ell mateix havia aplegat anant a combregar. Es tractava d'una acció dins del seu projecte artístic «Amén» per denunciar els casos de pederàstia protagonitzats per capellans de l'església catòlica.

Aquest dimarts Azcona ha fet públic un comunicat en el que assegura que «l'art contemporani és i ha de ser una eina de crítica social i política i un exercici de llibertat». Azcona esmenta a Michael Foucault: «la llibertat no resideix en descobrir o en ser capaços de determinar qui som, però si en rebel·lar-nos contra totes aquestes maneres en què som prèviament definits, categoritzats i classificats». Azcona assegura que «això ha estat una constant en la meva vida».


Abel Azcona explica que «la desobediència està íntimament lligada a la llibertat, de manera que una persona pot  rribar a ser lliure mitjançant actes de desobediència, aprenent a dir no al poder o a les formes de violència que  ulneren i precaritzen la seva existència. Per l'artista navarrès «la llibertat i la capacitat de desobediència (entesa  om qüestionar allò inqüestionable) són inseparables, per aquest motiu qualsevol sistema social, polític i religiós que proclami la llibertat, però reprimeixi la desobediència, no pot ser sincer i ha de ser qüestionat. Així doncs, un sistema democràtic (si realment ho és), no només defensarà la llibertat dels seus individus, sinó que no reprimirà als desobedients». Cita al pensador  Henry David Thoreau : «sota un govern que empresona injustament, el veritable lloc per a un home just és a la presó [...] És allà, en aquest sòl separat, però més lliure i honorable, on l'Estat col·loca els que no estan amb
ell, sinó en contra seva, on l'home lliure pot habitar amb honor» . «Serà potser aquest és la fi que busquen? es pregunta Azcona. «En aquest relat, qui és l'enemic: el pederasta o el artista?.Què comet l'abús o qui la denúncia? Qui quedarà impune?».

El perquè de l'acció artística
Abel Azcona argumenta que «com a artista, com a creador, vaig decidir treballar amb un tema que em fa mal, que conec i que he viscut en primera persona, escoltat i acompanyat des diferents veus i afectes». Admet que «és evident que la meva obra pot desaparèixer, censurada (encara que lluitaré perquè no ho aconsegueixin); però per ventura serem testimonis passius de les víctimes que segueixen sense conèixer l'horitzó de la justícia? Considero que molt està en joc quan, diversos mecanismes censors lluiten perquè en l'art no es pugui parlar això. La pregunta a respondre serà : llavors on més podrà ser escoltada la seva veu? Hem vist que en el marc de la Llei no ha estat així».

100.000 víctimes de la pederàstia
L'artista exposa que «hi gairebé 100.000 víctimes de la pederàstia clerical reconegudes a tot el món, des dels Estats Units a Austràlia, des d'Irlanda a Holanda, de Xile a Mèxic, d'Itàlia a Espanya, segons l'últim informe d'ECA Global, organització de supervivents de l'abús clerical de tot el món». Explica que «he col·laborat en diversos projectes artístics, amb persones reconegudes com Peter Saunders, diversos ex membres de la Comissió Antipederastia del Vaticà; José Andrés Murillo, una de les víctimes de Karadima a Xile, Alberto Athie (un dels primers denunciants del sacerdot Marcial Maciel), violador de centenars de menors, basant-se en informes de comissions estatals de recerca, dades de investigacions judicials o comissions internes de l'Església».

L'acció duta a terme per Azcona amb el projecte "Amén" «neix amb la finalitat de denunciar aquesta situació global i com a peça artística provocadora i subversiva». Azcona explica que des de l'any 2015, «diferents entitats com l'Arquebisbat de Pamplona i Tudela i l'Associació d'Advocats Cristians, han perseguit les meves creacions artístiques, sense empatitzar amb les denúncies implícites en la mateixes. Tampoc ha quedat clar, que el meu circuit de visibilitat és l'art, on la llibertat de expressió i creació, sempre ha de prevaler en les produccions contemporànies».
L'artista denuncia que des de l'exposició retrospectiva que l'Ajuntament de
Pamplona «va dedicar a la meva obra -i persona a la sala municipal de la plaça de la
Llibertat de la ciutat de Pamplona, la persecució mediàtica i judicial ha estat
constant i permanent».

Assetjament davant de casa
Abel Azcona denuncia que ha patit un persistent «atac públic que va acompanyat de més de quinze mil amenaces en xarxes socials, manifestacions, concentracions, "resos de rosaris" diaris davant meu domicili, misses de reparació en desenes d'Esglésies d'Espanya i Llatinoamèrica». Azcona diu que «davant d'aquest escenari, cal esmentar, que no he demandat per sentir-me assetjat, vulnerat, violentat. Entenc que és part del procés d'una obra com "Amén"; el que em sorprèn és que no causi la mateixa indignació». Hi afegeix que «observo que tampoc el procés ha despertat l'empatia dels que em denuncien, amb les víctimes, per als que no han observat la mateixa disposició de recursos i recerca per atendre la seva causa legal».

Causa ja descartada a Pamplona

L'artista recorda que l'Arquebisbat de Pamplona i Tudela i l'Associació d'Advocats Cristians mitjançant diverses denúncies al Tribunal de Justícia de Pamplona, «van començar un procés de tres anys de durada, en el qual fa poc més d'un any, el jutge encarregat del cas al Tribunal , va concloure de forma categòrica com un exercici legítim de llibertat d'expressió i denúncia de la xacra de la pederàstia a l'Església Catòlica. Tal sembla que la rebel·lia no és només meva, però la direcció i intenció dels que ara m'acusen, si que és diferent: la negació a acceptar el veredicte».


L'obra
L'artista nascut a Pamplona defensa que «la meva obra té el seu propi llenguatge (art), el seu escenari de circulació (galeries, fires,festivals); fins i tot els seus propis jutges (crítics d'art, galeristes, curadors). Podria ser debatuda en congressos, estudis o assaigs d'obra. Intentar explicar-la en un discurs diferent del de la naturalesa de la seva creació i exhibició, em sembla un despropòsit, més encara, després d'anys de judicis i un veredicte a favor meu. Encara
així, aquí estic donant compte d'ella». Abel Azcona diu que podria callar i «iniciar un altre llarg procés de tribunals, ho sé. I possiblement es preguntaran el motiu per indisciplinar-me. Ho faig per intensificar la necessitat que la pràctica artística, no deixi de ser escenari de  possibilitat per allò indicible, el que ha estat expulsat, esborrat, silenciat. L'art com aquest espai d'emancipació que generi potència en el pensar crític rebel i creatiu»

Azcona acaba el seu comunicat fent constar que «la persecució sempre neix de col·lectius comuns, aquests últims anys, tinc causes obertes en processos judicials amb el Arquebisbat de Pamplona i Tudela, VOX, Associació Advocats Cristians, Fes-te Sentir o la Fundació Francisco Franco. És evident que el règim del 78 fa aigües. És visible en cada en cada cas de corrupció política, mentrestant es persegueix creadors i pensadors per les seves idees, molts de nosaltres condemnats a presó o a l'exili com a única alternativa. Un maltractament continu a la llibertat d'expressió i una pèrdua total de la garanties democràtiques. Com deia Gramsci, "el vell món es mor, el nou triga a aparèixer i en aquest clarobscur, neixen els
monstres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus.