14 de febrer de 2019
14.02.2019

Un estudi revela que l'home del neolític ja tractava el gos com a animal de companyia

Dos jaciments dels quals s'han estudiat restes per saber la dieta dels humans són de Berga i Montmajor

14.02.2019 | 00:08
Restes d´un gos adult al jaciment de la Serreta, a Vilafranca del Penedès

L'home del neolític, fa uns 6.000 anys, va començar a tractar el gos com a animal de companyia, l'alimentava amb cereals i verdures, i l'enterrava al seu costat en rituals funeraris, segons un estudi de les universitats Autònoma de Barcelona (UAB) i de Barcelona (UB).

La investigació, que publica la revista Journal of Archaeological Science: Reports , ha estudiat els casos antics més nombrosos de sacrifici i enterrament simbòlic de gossos de Catalunya, on durant el neolític mitjà s'hauria iniciat la generalització d'aquesta pràctica funerària a la Península Ibèrica.

La feina dels investigadors ha revelat que va existir una estreta relació entre les poblacions neolítiques i aquests animals de companyia, que haurien estat alimentats pels humans amb una dieta mixta molt semblant a la seva, que incloïa cereals i verdures.

Dos dels jaciments amb restes de persones que s'han utilitzat en aquesta investigació per saber què menjaven els humans, per alhora inferir de quina manera alimentaven els seus gossos, són del Berguedà. En concret, el de ca l'Oliaire de Berga (descobert a principi dels 90 del segle XX) i el de la Bòfia de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs, del municipi de Montmajor. En aquest cas es tracta d'un jaciment excavat a principi del segle XX i el material que se'n va obtenir es conserva al Museu de Solsona, segons ha detallat a Regió7 Eulàlia Subirà, investigadora del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) UAB.

La recerca realitzada ha permès estudiar les restes de 26 exemplars de gossos trobats en estructures funeràries de quatre jaciments i necròpolis de la província de Barcelona (cap al Berguedà), que van ser enterrats en tombes circulars, juntament amb els humans o entre ells, tot i que també n'han trobat separats en tombes pròximes, i en un cas a l'entrada de la cambra mortuòria.

L'estudi isotòpic de les restes i la seva comparació amb les dels humans i altres herbívors indica que la dieta de la majoria dels exemplars era mixta i molt semblant a la dels humans, amb una elevada presència de cereals, com el blat, i verdures.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus. 

 

L'últim El més llegit