15 de abril de 2019
15.04.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | SANT JOAN DE VILATORRADA


Convergents descontents lideren a Berga una nova candidatura per al 26-M

El líder la llista de Decidim Berga és un metge que havia militat a CiU i a ERC, però mai havia estat a primera línia política

15.04.2019 | 00:40
Membres de la candidatura Decidim Berga. A la primera fila, ajupit al mig, el cap de llista, Daniel Fàbregas

Decidim Berga va escollir el cap de llista ahir en un procés de votació en què es van veure rostres de l'antiga convergència i regidors que actualment formen part del grup municipal del PDeCAT. Es va acabar imposant el metge Daniel Fàbregas Salvà –que fins ara no havia estat a la primera línia política–, però entre els quatre aspirants per encapçalar la llista també hi havia l'actual regidora Maria Antònia Ortega i l'exregidor Àngel Guiu. De fet, entre les persones que s'havien inscrit per votar el candidat –i que, per tant, impulsen Decidim Berga– hi havia el cap de llista de CiU a les darreres eleccions municipals, Antoni Biarnés, que encara és edil, i l'exregidora Queralt Perarnau.

Tot i que el flamant candidat a l'alcaldia desvinculava ahir la creació de Decidim Berga de les discrepàncies d'antics convergents amb l'actual direcció del PDeCAT, la candidatura irromp en un moment en què l'actual cap de llista de Junts per Berga, Jordi Sabata, ha donat més pes a berguedans independents. Entre les persones que van participar ahir en l'elecció del candidat no només hi havia convergents, sinó que també es van poder veure persones vinculades al moviment sobiranista, com el coordinador de l'ANC a Berga, Lluís Escriche, i l'exgerent de l'Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà,  Fina Canal. De fet, Canal havia encapçalat la llista d'ERC el 1995 i ha estat vinculada a altres formacions polítiques. Ara integrarà la llista que Decidim Berga presentarà per a les municipals del 26 de maig.

El procés de selecció va tenir lloc a l'hotel Berga Park, i Fàbregas es va imposar a la resta de candidats amb 25 vots. Maria Antònia Ortega en va obtenir 17, i per tant anirà segona, i Àngel Guiu –que havia format part del govern de Juli Gendrau– en va aconseguir set, els mateixos vots que la quarta aspirant a encapçalar la candidatura, Núria Prats. Abans que els participants introduïssin el seu vot a l'urna, els quatre candidats es van presentar a porta tancada entre els ciutadans que s'havien inscrit per participar en l'elecció de Decidim Berga.

El cap de llista de la nova candidatura berguedana havia militat a Convergència i, posteriorment, a ERC. De fet, es va desvincular de CDC quan van canviar el nom i després es va animar a sumar-se als republicans perquè, segons explicava ahir, el va atraure el projecte que tenien en l'àmbit de la sanitat. Però va abandonar la militància activa fins que membres de Decidim Berga li van plantejar l'ideari amb el qual volien concórrer a les eleccions municipals.

«A favor de la unitat»


Un cop va sortir escollit, i en declaracions a la premsa, Fàbregas parlava de «construir un front republicà» i de la «unitat», malgrat que la seva candidatura disgrega encara més el vot sobiranista a la ciutat. Amb Decidim Berga, ja seran quatre les formacions obertament independentistes que es presentaran a la contesa electoral.

El cap de llista justificava les seves paraules argumentant que «la resta de partits no defensen la unitat» i afegia que «quan he anat a manifestacions, he sentit gent cridant a favor de la unitat, i quan parles amb aquestes persones diuen que votaven un partit i ara no saben a qui donar el seu vot». Precisament afirmava que la concurrència de quatre formacions independentistes és un símptoma de «més pluralitat» i que els edils que obtingui Decidim Berga serviran per donar suport a «un govern independentista». En aquest sentit, destaca que no es marquen «línies vermelles» a l'hora de pactar amb altres formacions que defensin el mateix ideari en l'eix nacional.

L'objectiu de Decidim Berga és impulsar un canvi mitjançant el protagonisme del ciutadà tot establint un procés obert de participació que permeti situar la democràcia en el centre de l'activitat política. Asseguren que no són un partit polític, sinó un moviment ciutadà i, de fet, afirmen que rebutgen el model de partits que predomina a Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus.