27 de gener de 2020
27.01.2020

Berga diu adéu a l'empresària Rosalia Barat dels Roures

El funeral serà dimarts a 2/4 d'11 a l'esgléssia parroquial de Santa Eulàlia

27.01.2020 | 20:48
Rosalia Barat, l'abril del 2009

Berga acomidarà, dimarts 28 de gener, a Rosalia Barat, emprenedora berguedana del sector de la restauració, que ha mort als 84 anys. La Rosalia dels Roures, com era coneguda, era una persona motl coneguda al sector de la restauració per haver regentat la desapareguda Masia de Berga, i posteriorment, el restaurant Els Roures al terme de Castellar del Riu . Quan ella va plegar li va agafar el relleu la filla Remei Escolies i ara també s'han involucrat al negoci les seves nètes.

Rosa Barat deia que a la seva vida «he fet de tot menys matalassos i bastonets de plàstic» tal i com recollia uan entrevista que el setmanari Berguedà Setmanal de Regió7 va publicar el 4 d'abril del 2009. Aquell any l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà van retre homenatge a un seguit de dones treballadores per la seva labor al llarg de les seves vides. Entre aquestes dones hi havia Rosalia Barat.

Toni Barat, que durant any fou president de l'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà i que havia regentat l'antic bar La Tosca de Berga, destacava d'ella que era «una persona molt activa i emprenedora. Tot el que tenia i el que va aconseguir s'ho va guanyar a pols treballant de valent». Barat va explicar que la coneixia des de l'època que la Rosalia regentava l'històric establiment de La Masia, a les voltes de la plaça Viladomat. El cva diexar per obrir el que va acabar sent un negoci familiar: el restaurant Els Roures al terme de Castellar del Riu.

En l'entrevista que aquest diari va publicar el 2009, Rosalia Barat explicava que «vaig decidir obrir un negoci propi perquè el meu germà tenia mal en un braç i li costava molt agafar el ritme qu eli exigien la majoria d'empreses. Si treballava amb mi, ho podria fer amb calma».
D'ençà que va deixar les regnes del negoci pels seus mal d'esquena i com que era una dona que no es podia estar mai quieta va viatjar. «Els viatges són la meva gran medicina, ja que quan sóc fora no em fa mal res» explicava

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades