La flaire de l'arròs que feia xup-xup a la plaça Porxada va impregnar des de ben d'hora els petits carrerons plens de gent que anava i venia, aprofitant el sol i el bon temps que va acompanyar la celebració d'una nova edició de la Festa de l'Arròs de Bagà.
El segon diumenge de febrer és sinònim de tradició i d'antiguitat en aquesta vila de l'alt Berguedà, que va veure com durant tot el matí nombrosos baganesos i forasters s'acostaven a observar l'enorme paella gegant de gairebé tres metres de diàmetre que no parava de fumejar.
Un dels seus artífexs, Manel Nieto, que fa 65 anys que cuina l'arròs de la festa, explicava que «el dia abans pelem 50 quilos de ceba, netegem 40 quilos de musclos i repassem el tall peça per peça. Ho fem entre cinc persones». Un cop ho tenen tot preparat, a les vuit del matí comencen a fer el sofregit per cuinar els 250 quilos d'arròs. Un ritual i una manera de preparar-lo que no s'ha canviat mai a llarg de les últimes dècades: «Jo vaig començar a cuinar-lo quan fèiem només 50 quilós d'arròs i sempre hem fet el mateix procediment. Ara en fem 2.500 racions», explicava Nieto.
La flaire que cridava l'atenció a tots els que observaven amb deteniment la laboriosa preparació va acabar de convèncer els indecisos. A quarts de dues del migdia, una vegada finalitzades les concorregudes actuacions dels geganters i grallers de Bagà i de l'Esbart Cadí, que van amenitzar l'espera, va arribar el moment més esperat, el de degustar l'arròs a la plaça del poble.
Centenars de persones es van aglomerar als punts de repartiment i van omplir plats, tuppers i recipients diversos per ràpidament trobar un espai on tastar el plat. Tots ells es veien satisfets i, tot i que l'arròs encara fumejava, els comensals van afirmar que «ha quedat d'allò més bo».
