Aprofito la publicació d'un llibre sobre el trasllat de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, engolit per les aigües de l'embassament de la Baells, i la creació d'un nou nucli, al municipi de Cercs (Berguedà), batejat amb el nom de Sant Jordi, per afegir algunes notes importants sobre el resultat final de l'operació. Ho faig amb ànim de fer justícia a unes persones que varen prendre el relleu a les que varen iniciar i impulsar la creació del nucli de Sant Jordi. És important recordar tots els protagonistes en cadascuna de les fases del projecte, per fer honor al resultat final. Em refereixo a l'alcalde, Assenci Corominas, al primer tinent d'alcalde, Francisco Sola (q.e.p.d.) i al segon tinent d'alcalde, Lluís Puso (q.e.p.d.), tots membres de l'equip de govern de Progrés del Berguedà- PSC. Cal tenir present que quan ells varen assumir el govern de Cercs, es varen trobar amb tot el nucli de Sant Jordi hipotecat per Caixa de Manresa, per un deute de 223.000.000 de pessetes (1.300.000 euros), i un nucli-poble amb algunes parts inacabades. Foren uns anys extraordinàriament difícils, per resoldre una herència que compaginava un deute brutal, per a un poble petit com Cercs, i haver d'acabar algunes obres importants, com la plaça Comte de Fígols, o reconvertir el local del magatzem en pavelló, entre altres actuacions pendents de finalitzar o completar. La primera prioritat fou una duríssima negociació amb Caixa de Manresa, per tancar el deute i exigir la no imputació de nous interessos al capital pendent de retornar. Després, centenars d'hores i dies per negociar, ordenar, precisar i culminar les obres pendents, i anar a buscar ajuda a totes les administracions, per poder liquidar el deute. Negociacions a Diputació de Barcelona, Generalitat, Ministeri i Caixa de Manresa, per resoldre la problemàtica. La dedicació i esforç dels membres de l'equip de govern foren immensos fins arribar a encarrilar la solució. Una complicada però eficient barreja d'ajudes, crèdits tous i subvencions va permetre culminar el repte. I és que un petit ajuntament com Cercs va haver de fer front a la creació d'un nou nucli, que de fet era un nou poble, amb tot el que representava. He decidit aprofitar aquestes pàgines per retre homenatge a unes persones del poble que, tot i saber les dificultats que hi podia haver, es varen presentar a les eleccions municipals, les varen guanyar, i varen resoldre amb èxit una herència de les més complicades i difícils que mai he vist, en un ajuntament. És oportú afegir aquest capítol al que suposà el trasllat de Sant Salvador a Sant Jordi.
