22 de juliol de 2020
22.07.2020
Regió7

Fumanya ja mostra les pells juràssiques

Els tècnics treuen i conserven les dues empremtes encastades en un bloc de pedra a la intempèrie, on la seva integritat perillava

21.07.2020 | 21:33
Les empremtes a la roca vallcebrenca, l'agost del 2018

Cinc anys després que els investigadors trobessin dues impressions fossilitzades de pell de dinosaure al jaciment berguedà de Fumanya, finalment s'han preservat i ja estan a l'abast del públic. Fa pocs dies que es poden visitar al Centre d'Interpretació de Fumanya, on romanen després d'haver superat el risc de malmetre's per les inclemències del temps que havien afectat la integritat del bloc de pedra on es trobaven, al terme municipal de Vallcebre.

Aquest matí s'ha previst un acte oficial per donar a conèixer aquest bé patrimonial amb la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.

El 22 d'octubre del 2016 s'anunciava que investigadors de la UAB, amb la col·laboració de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), havien descobert al prolífic jaciment de Fumanya dues impressions fòssils sobre una roca «de la superfície de la pell d'un dinosaure del Cretaci superior, una època molt propera a la seva extinció. Per les seves característiques, es tracta d'una troballa  única a Europa».

Des de llavors ha plogut i glaçat molt i no ha sigut fins a principi d'aquest any, després de les insistents reclamacions del Consorci de la Ruta Minera i el Museu de les Mines de Cercs, que la Generalitat va ordenar treure les impressions perquè no es desintegressin. Estaven en un bloc de roca que cada dia que passava estava en pitjors condicions.

Tal com ja va informar aquest diari al seu dia, l'any 2015, els investigadors de la UAB van descobrir les impressions per casualitat  arran d'una recerca geològica feta a Vallcebre per estudiar l'origen d'unes roques sedimentàries del Cretaci superior d'una edat d'uns 66 milions d'anys. Llavors van localitzar les impressions. Es va comunicar a la Generalitat i es van demanar permisos per investigar-ho. Els estudiosos en van fer fotos i uns motlles de silicona per assegurar que la informació no es perdés. En aquell moment es va informar que s'estava estudiant com treure les impressions fossilitzades per evitar que fossin destruïdes atès que eren en un indret fàcilment accessible

Es calcula que les dues empremtes són de la pell d'un dinosaure que va recolzar-se sobre la terra molla. Els investigadors creuen que possiblement corresponen a la part de la panxa o l'espatlla. L'empremta més gran fa uns 20 centímetres d'amplada i la més petita 5 centímetres. Quan les van trobar estaven separades per un metre i mig de distància i probablement corresponen a la mateixa bèstia.

Dos anys després d'anunciar la troballa in situ, Regió7 es feia ressò, el 12 d'agost del 2018, que les empremtes descobertes el 2015 continuaven al mateix lloc, un indret a l'aire lliure de molt fàcil accés i on s'havien produït esllavissades de roques que posaven en risc la seva integritat.

Ja aleshores, el Consorci de la Ruta Minera, que aplega els ajuntaments de la zona i el Museu de les Mines de Cercs, on es conserven les restes del jaciment de Fumanya, va reclamar al Govern una actuació decidida i ràpida que encara ha trigat dos anys a arribar.

Per la seva banda, l'Institut Català de Paleontologia (ICP) va presentar al departament de Cultura de la Generalitat un pla quadriennal d'actuacions. Una era la de Fumanya, prevista per al 2019.

El fòssil amb les dues impressions de pell de dinosaure va ser estudiat per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia dins del projecte «Dinàmica ecològica de la darrera extinció en massa: el Pirineu com a laboratori fòssil», inclòs en el Pla de Recerca de l'Arqueologia i la Paleontologia Catalanes del departament de Cultura català.

La recerca es va publicar a la revista Geological Magazine i la van liderar els investigadors del departament de Geologia de la UAB Víctor Fondevilla i Oriol Oms, en col·laboració amb els de l'ICP i del Museu de la Conca Dellà (Isona) Bernat Vila i Àngel Galobart.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit