17 de octubre de 2020
17.10.2020
Regió7
Entrevista Anna Forcada Arcarons

«Doneu-me temps i mirem els resultats»

La nova gerent de l'Hospital comarcal Sant Bernabé de Berga promet dedicació per millorar l'assistència sanitària en un nou escenari de treball més proper entre l'hospital i la primària

16.10.2020 | 22:26
Anna Forcada |

Anna Forcada Arcarons (les Masies de Voltregà, 1973) és la nova gerent de l'Hospital comarcal Sant Bernabé de Berga des del juliol passat, i compagina el càrrec amb la gerència de l'ICS a la Catalunya Central. Ja ha començat a liderar l'empresa pública més important de la comarca, que per primer cop depèn directament de la Generalitat. En aquesta entrevista a Regió7 explica els reptes del nou Sant Bernabé.


Ha pogut conèixer el funcionament del centre i els treballadors?

Sí. Ha estat molt intens. Gairebé he renunciat a la totalitat de les vacances per estar aquí i conèixer la gent i el funcionament, l'estructura i el serveis de l'hospital. M'he entrevistat amb les persones que formen part del comitè de direcció i de les àrees. He volgut entendre la situació, quina és la seva tasca i sobretot recollir propostes de millora, coses que hi ha pendents, a vegades problemes històrics. Encara no he pogut posar cara a tothom, són gairebé 300 persones, no és molta gent però si els vols dedicar una estona a cadascun, és temps.

Què implica ser gerent de l'Hospital Sant Bernabé?

Implica un gran repte professional i és un gran encàrrec del Servei Català de la Salut que creu en aquest hospital per donar servei a la població, creu que val la pena treballar en molts processos assistencials perquè millori la salut de la gent. He de facilitar que això sigui possible, tant com a gerent de l'hospital com de l'ICS a la Catalunya Central. Això és estratègic: n0 han pensat en mi pel meu nom sinó per poder compartir amb atenció primària processos, procediments, l'assistència i fer activitats conjuntes que beneficiïn les dues parts.

Quantes hores podrà dedicar a la gestió del Sant Bernabé?

(Somriu) El que dic és que em dedico al 100% a l'hospital de Berga i al 100% a l'ICS. És cert que això s'ha de materialitzar d'alguna manera. Amb el comitè de direcció hem establert uns dies fixos perquè em puguin programar reunions, visites i per tractar temes. Si parlo del 100% i el 100% és perquè quan soc a Sant Fruitós tracto temes de Berga i quan sóc a Berga tinc reunions i videoconferències per tractar temes de l'ICS. El meu cap no està parcel·lat. Tota la feina que surti s'ha de tractar.

L'hospital fins ara sempre havia tingut gerent amb dedicació exclusiva al centre berguedà. Serà suficient el temps que hi dediqui?

Tot depèn de la intensitat i de la dedicació. Cap gerent no té jornades de 7 hores i mitja. La meva jornada és a disposició , si hi ha un problema hi he de ser sigui el dia que sigui.

Pot ser un hàndicap compaginar les dues tasques?

No ho hem de simplificar només en hores de dedicació. Hem de veure quin benefici pot tenir per a l'hospital el fet que una persona compagini les dues activitats, si això permet que amb l'atenció primària ens parlem més, que els processos tinguin continuïtat. També us diria: doneu-me un temps i després mirem els resultats, demaneu als professionals i a la població si noten que hi ha coses que milloren, si hi va havent canvis.

Es plantegen canvis en els equips en l'organigrama directiu?

Sí que hi haurà de canvis, però primer cal veure cada persona quin històric té, perquè no podem perdre coneixement. Els canvis s'han de produir amb criteri i amb uns objectius. El primer canvi que hi haurà és el de la direcció assistencial, per un relleu natural, perquè la persona que l'ocupa es vol jubilar. Ja tenim la convocatòria oberta. Aquest serà el canvi més immediat. El director assistencial d'un centre és el que assumeix la major part de la gestió directament relacionada amb els pacients. I aquesta persona sí que hi serà al 100%. Dins de l'organigrama que ara hem de construir entre tots, estarà relacionada amb mi i podrà prendre les decisions més immediates del dia a dia que facin falta.

Hi haurà altres canvis?

Després d'aquests dos mesos i mig coneixent el centre, ara el que toca és fer un pla estratègic de l'hospital. Això ho construirem de forma participativa amb tots els professionals per indicar cap on ha d'anar l'hospital, amb un pla d'acció i un cronograma.

Salut Catalunya Central. Aquest és el nom de l'empresa pública que gestiona l'hospital en lloc de l'Ajuntament. Què implica que el gestioni la Generalitat directament?

Passarà a funcionar amb les mateixes regles que qualsevol empresa de la Generalitat. Fins ara les decisions quedaven sotmeses a un patronat on no hi havia gaires sanitaris. En canvi ara recuperem la raó de ser del servei sanitari i sota una gestió sanitària.

Com serà la relació amb l'ICS?

(Somriu) Ha de ser bona. Crec que aquí segurament tenim marge de millora, perquè tant d'una banda com de l'altra hi havia molt corporativisme i tots som molt del nostre pare i la nostra mare. I ara serà tot el mateix. Ho he explicat a l'hospital i també a les tres àrees bàsiques del Berguedà. He anat a parlar amb els professionals per explicar en persona aquest pas. I dir-los que a partir d'ara les relacions han de ser, si més no, més fluides.

El Sant Bernabé oferirà els mateixos serveis o hi haurà més derivacions a Althaia?

A hores d'ara seran els mateixos, tenint present que l'hospital té un nivell assistencial comarcal. Aquí podem assumir fins a un nivell de patologia, si hi ha un nivell de complexitat superior hem de derivar a Althaia o al centre que faci falta. Això no és dolent per a la població i és el que ja teníem. Per als ciutadans és millor que els tracti qui millor ho pot fer, sigui on sigui.

Podríem veure una fusió del CAP Berga amb l'hospital?

Ara mateix no. El CAP depèn de l'ICS. L'hospital, de Salut Catalunya Central. Més endavant? Ho anirem veient. El que segur que haurem de fer són aliances estratègiques per compartir alguns perfils de professionals o l'expertesa en determinades àrees. Això segur que hi serà.

Com afrontarà la manca de professionals sanitaris?

Ja es feia, però ara s'enfortiran relacions amb altres hospitals perquè vinguin professionals d'Althaia o de Sant Pau. Això es mantindrà perquè segurament costarà trobar professionals d'algunes especialitats que ja són deficitàries a Barcelona. Per això hem de pactar i fer aliances amb altres hospitals perquè potser aquí amb un dia a la setmana d'un cert especialista en tenim prou pel grau de patologies que hi ha.

I com es pot atraure professionals mèdics?

De vegades s'ha dit: doncs pagant-los més per retenir el talent. És una via. Una altra és potenciar l'orgull de treballar en un hospital on les coses es fan ben fetes. La gent no només es mou per diners, sinó perquè es treballa bé, perquè la relació amb la primària és i serà molt bona i es poden tirar endavant projectes engrescadors sense rigideses administratives entre institucions. L'altra cosa és que els professionals i els ciutadans vegem l'hospital nostre i en parlem bé. Si tots estem orgullosos de l'hospital on treballem, segurament engrescarem gent que hi vingui a treballar. I una altra cosa que engresca molt és l'impressionat entorn natural del Berguedà.

Ja està buscant metges?

Sí, sí. És una tasca persistent que ja fèiem a l'ICS. Aquí els professionals mèdics tenen una mitjana d'edat elevada. Hem de treballar perquè hi hagi un recanvi generacional plàcid, on de mica en mica les persones que arribin a l'edat de jubilació ho puguin fer de forma tranquil·la, veient que es van incorporant de forma solapada professionals nous. Els uns aportaran coneixement i els altres, aire nou. Aquest recanvi d'una forma tranquil·la és molt bo.

Actualment quina és la incidència de la covid a l'hospital?

Ara [dijous] tenim cinc persones ingressades, i pendents de donar una alta. A tot el món la incidència es va incrementant, i per tant el més previsible és que ens passi. Estem preparats. En aquest hospital es va treballar molt bé en la primera onada, vam tenir molta incidència en la ciutadania i també en els treballadors de l'hospital però es van treballar molt bé els circuits, la identificació dels casos. Quan tenim una sospita, els traslladem en una planta grisa específica per no barrejar els pacients. Quan hi ha confirmació, estan separats de la resta a la quarta planta. Estem recuperant activitat quirúrgica endarrerida.

Si calen més llits, on es posaran els pacients de covid?

En la primera onada ja es va preveure que si els llits que teníem no eren suficients podíem disposar de la tercera planta de l'edifici nou. Si hi hagués un augment sobtat d'ingressos en 24 hores tindríem llits articulats. Ens faria falta organitzar el personal, això sí. A vegades és més problemàtic trobar personal d'infermeria i auxiliars per atendre els tres torns de treball.

Els familiars de pacients ingressats podran seguir visitant-los?

Ho hem d'anar veient segons el llindar epidemiològic que hi hagi. Ho mantindrem tant com puguem. Tots som molt conscients que, en general, això va ser un punt negatiu de la primera onada. Va esclatar de cop, no teníem mitjans, els equips de protecció individual eren justos. Ara no estem en aquesta situació. Ara la gent pot entrar protegida. I identifiquem les persones que entren per si cal fer la traçabilitat.

I les visites concertades s'estan fent?

Ara hem recuperat amb normalitat la consulta externa. Hem adequat les agendes perquè necessitem netejar i que no se'ns acumulin molts pacients a la sala d'espera. Els dos circuits, el de covid i la resta, estan funcionant tots dos. A la primera onada es va parar perquè va esclatar tot. A nivell de primària també, però és cert que tenim limitacions estructurals, d'espais, capacitats.

Quins serveis s'ubicaran al nou edifici de l'hospital que està infrautilitzat, i quan es farà?

Hem rescatat els antics plans funcionals que preveien diferents opcions. Estem analitzant quins espais tenim i quin servei necessita ara i en el futur la població.

El servei d'urgències de l'hospital és petit i vell. La darrera renovació data del 1998. Els usuaris no tenen intimitat. Què s'hi farà i quan?

Soc plenament conscient d'aquest dèficit. Ja el coneixia perquè hi havia fet guàrdies des de l'ICS, perquè el servei d'urgències està integrat. Realment aquest servei té moltes mancances estructurals i per a mi és prioritària la seva solució. Al servei d'urgències de l'hospital tots els ciutadans del Berguedà en algun moment de la seva vida hi passaran, encara que sigui per alguna cosa molt lleu, i tots hi seran atesos. Una de les millors maneres d'atendre la població és amb un servei d'urgències ben dimensionat. Quan? Quan hi hagi disponibilitat de finançar-ho.

El Servei de Salut Mental del Berguedà el presten professionals del Sagrat Cor de Martorell en un edifici de la plaça dels Països Catalans. Creu que seria millor que s'integrés a l'hospital en algun dels espais buits de l'edifici nou?

En soc coneixedora. Estic oberta a parlar-ne. El que no té sentit és anar-nos disgregant.

L'hospital no té UCI. En tindrà?

No en tindrà perquè una UCI no és només tenir l'espai físic, sinó que requereix uns especialistes que donin servei les 24 hores, un personal d'infermeria i tota una estructura que per la població que tenim al Berguedà no podria ser sostenible. Tenim a trenta minuts, porta per porta i amb una bona carretera, una UCI com la d'Althaia. I a més tenim el SEM aquí, on hi ha un metge, una infermera i un conductor que poden fer el trasllat d'un malalt que s'inestabilitzi. Però podem créixer en molts altres serveis.

Per exemple?

Tenir un servei d'atenció domiciliària compartit amb primària que pogués donar atenció al malalt crònic i complex o al malalt pal·liatiu.

En la dilatada història del Sant Bernabé vostè és la segona dona gerent. Què això sigui notícia és una mala notícia?

Segurament sí, no ens n'hauríem d'estranyar. Hauria de ser més freqüent en l'àmbit mèdic, on la població femenina és més prevalent que la masculina, però en càrrecs de gestió costa més. Hi ha moltes directores assistencials a l'ICS però de gerents poques, una a Barcelona i jo. Segurament en l'àmbit hospitalari cal més lideratge femení. Espero que hi hagi un canvi proper i visible però costa arribar a càrrecs de gestió perquè suposa un sacrifici personal molt important.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit