El Consell Comarcal engegarà una comissió de Residus, Sanejament i Qualitat Ambiental en la qual hi haurà representats tots els municipis. Consistirà en un organisme de caire consultiu que servirà per debatre, consensuar i fixar posicions sobre les matèries que es portin a l’aprovació dels plens del Consell. La iniciativa es va tractar en el Consell d’Alcaldes celebrat aquest dilluns al Pavelló de Suècia de Berga.

Algunes qüestions que s’abordaran i de les quals es farà seguiment seran la recollida selectiva i l’aplicació del porta a porta, que es porta a terme en els 12 municipis més grans del Berguedà des del 2018. Igualment, també es debatrà quins sistemes es poden implantar a les altres 19 poblacions. A més, ha de servir per elaborar propostes i informes sobre l’explotació i manteniment de l’abocador comarcal de font Ollera o la construcció d’una planta de tractament, reciclatge i deposició controlada de residus sòlids municipals i assimilables.

El president del Consell, Josep Lara, va admetre que a molts municipis els hi ocasiona problemes el porta a porta i, en aquest sentit, va explicar que l’objectiu de la comissió és que aquestes localitats «puguin expressar la problemàtica perquè tots junts podem trobar solucions».

Consell d’Alcaldes d’ahir, dilluns, al Pavelló de Suècia Guillem Camps

Contenidors intel·ligents

Una de les propostes de l’ens pels municipis que no disposen del porta a porta és instaurar contenidors intel·ligents -que identifiquen l’usuari amb mètodes com un codi QR- i detecten si es diposita el residu a la fracció corresponent. El Consell es presentarà a una línia de subvencions de l’Agència de Residus per poder sufragar el sistema.

Malestar dels pobles petits

En el Consell d’alcaldes, els municipis més petits es van mostrar molestos per l’increment d’abocaments de residus als seus termes municipals. Consideren que estan reben les conseqüències de la implantació del porta a porta als municipis més poblats, ja que les persones que no utilitzen el sistema busquen els punts menys concorreguts per abandonar els residus.

Es reforça el model del compostatge comunitari dels pobles més aïllats

S’utilitza a set municipis de la comarca, i a instal·lacions com càmpings, cases rurals i àrees d’acampada

El Consell potencia el model del compostatge comunitari en petits municipis i nuclis de població disseminats. Consisteix en dipositar matèria orgànica en uns compostadors (caixes de color verd) perquè es descompongui i es converteixi en adob per la terra. Periòdicament s’ha de remoure la matèria orgànica i airejar-la per afavorir la descomposició de les restes de menjar o vegetals que s’hi poden dipositar.

Es triga més de mig any a obtenir compost, aproximadament. A la primavera i a la tardor, les persones encarregades de la gestió dels compostadors (compostaires) en fan el garbellat. Aquesta operació consisteix en retirar el compost que ja estigui madur i hagi esdevingut adob.

Actualment, aquest sistema està vigent a Montmajor, Borredà, La Nou, Vallcebre, Saldes, Gósol i Castellar de n’Hug, a part d’algunes instal·lacions turístiques particulars, com ara els càmpings i les cases de turisme rural. Aquest estiu, l’ens també n’ha instal·lat als terrenys d’acampada de Sant Joan de l’Avellanet i Riugrèixer, a Bagà.

El compostatge de la matèria orgànica té diferents beneficis. A nivell medi ambiental comporta reduir el nombre de tones que van a parar a l’abocador. A més, suposa estalviar en els costos de la gestió de residus.