Dijous de Corpus. El rellotge de la plaça de Sant Pere tocava les 12 del migdia i els administradors i les autoritats ja havien fet el seguici des de l’església fins a l’ajuntament (el govern de la CUP s’hi va afegir a la sortida de missa, no assisteixen mai a ofici) per asseure’s al balcó i presenciar la Patum de Lluïment des d’aquesta perspectiva. Entre ells, també els infants vestits de comunió que acompanyen els administradors (quatre parelles que simbolitzen els antics quatre barris de Berga). Una d’aquestes nenes, Eila Elias, de 8 anys, es tapava les orelles quan petaven els fuets de les maces i de les guites. Admetia que no li agradaven gaire però tot i això no es perd cap salt de la Patum infantil, inclosos els salts de plens. L’ADN patumaire es porta a la sang, i ahir la plaça n’era un exemple: hi havia des de nadons de mesos fins a persones d’edat avançada, tots hi tenien cabuda.

Viure la Patum fa aflorar sentiments. Quan va sonar la música de la primera comparsa i els turcs i cavallets van començar a ballar, a algun berguedà se li va escapar alguna llagrimeta. Dos anys sense Patum eren massa. I les emocions es van multiplicar quan va arribar el ball de l’àliga, sobretot per a Montserrat Comerma, vídua del puig-reigenc Toni Pérez, que va morir fa mig any i que era membre de la comparsa, per això el ball va ser en record seu: «Ha estat molt emotiu».

A part de les sensacions que es viuen al centre de la plaça, un altre espai on se’n perceben moltes és al local dels baixos de l’ajuntament des d’on surten les comparses i on tornen un cop acabat el seu salt. Allà, els companys reben els balladors amb aplaudiments. Senyal que s’ha fet bona feina. Quan Anna E. Puig es treia el cap de nan vell, acalorada, transmetia satisfacció i així ho expressava: «ha estat un salt molt xulo. I la sensació, a nivell de funcionament, és que ho hem agafat allà on ho vam deixar, com si no hi hagués hagut dos anys d’aturada. És molt bonic viure la Patum des de dins d’una comparsa». Les comparses fan Patum, els músics fan Patum, els berguedans fan Patum. La viuen i la senten. Són cinc dies intensos. Per això quan s’acaba la Patum de Lluïment, toca «anar a fer el vermut, dinar, fer migdiada i al vespre tornar-hi». Era el pla de molts. La plaça es va buidar en pocs minuts i a un quart de tres de la tarda el servei de neteja ja feia feina. Calia tenir-ho tot a punt i estar preparats per a la nit.