El físic berguedà Lluís Torner, creu de Sant Jordi 2022:«Totes les professions tenen un paper»

Enhorabona. Què suposa?

És una cosa que et fa molt feliç. És un reconeixement a la feina de la societat que t’envolta. I m’agrada molt perquè abasta tots els àmbits. No sé si hi ha professions més importants que d’altres, totes tenen un paper.

La gent sap què és la fotònica?

Potser tampoc cal que ho sàpiga. Hi ha diferents nivells, els més tècnics ho coneixen i també els que s’hi dediquen. La paraula circula fa uns 40 anys i ha agafat volada en els darrers 20. El que passa és que no es veu, està dins dels aparells. Com a ciutadà, moltes vegades t’és igual com funciona una cosa. L’exemple més clar és internet. Sense la fotònica, no existiria, però, com a usuari, t’és igual.

I què és la fotònica?

És la part de la ciència de la tecnologia que fa servir fotons, així com l’electrònica és la part que fa servir electrons. Els fotons són les partículetes de les que està feta qualsevol mena de llum, visible o no. La fotònica fa servir, en general infrarojos, visibles i els ultraviolats, com a instruments per fer aplicacions. Els àmbits més clars són la medicina, l’energia neta i les telecomunicacions.

La que preocupa de manera més immediata és la pota de la salut.

Essencialment, hi té a veure en la diagnosi, no tant en el tractament. Es fan servir fotons per treure informació de marcadors des dins del cos humà. En certa manera, és com amb els raigs X. És fan servir fotons, en general d’una llum no visible, per saber coses que passen dins del cos de manera no invasiva, sense fer forat o treure sang.

Permet més precisió, no?

Sí. La línia de futur, que ja és actual, és investigar com comencen les malalties, no només veure si la tens. Calen tècniques d’imatge per veure coses molt petites.

La fotònica és una de les claus per entrar al cervell?

És molt important i útil que es pugui obtenir informació de dins del cervell de manera no invasiva. Veure quanta sang hi circula, com les neurones es disparen… Gent amb Parkinson, alzheimer, malalties neurodegeneratives… és conscient que és d’importància màxima.

Es pot manipular l’espècie humana, no? Hi haurà debat ètic?

La idea bona és fer-ho servir per evitar que el cervell deixi de funcionar correctament. Quan es pugui fer, sempre hi haurà algun personatge que voldrà fer-ne un ús no correcte. Però això passa amb tot, a tot arreu. S’haurà de prohibir, posar límits.

Quines són les aplicacions que pot tenir amb el càncer?

La principal és amb la diagnosi, amb tècniques d’imatge que tenen més contrast i permeten veure la presència incipient d’un càncer abans que estigui desenvolupat. I hi ha alguna teràpia per destruir cèl·lules cancerígenes, actualment en càncers bucals.

Anar més cap al tractament és un dels reptes de la fotònica?

Veure coses amb molta precisió és molt útil per la diagnosi. Per la teràpia, la llum no entra a dins del cos. Quan la fotònica ha d’entrar, s’ha de fer un foradet, i això és el que no es vol fer. Si fas un forat, potser la cirurgia ja és més eficaç.

L’altra pota que pot tenir recorregut és amb les renovables.

Sí. És un repte de la humanitat. No pot seguir funcionant amb les fonts d’energia que hem emprat durant els últims 150 anys. No hi ha moltes opcions d’energies verdes. La solar és fotònica pura. Ja surt molt a compte comprar plaques solars de silici. Però capturen poc més d’un 20%. Hi ha una línia de recerca global que busca nous materials que capturin energia solar de manera més eficient o que en capturin menys, però que siguin molt fàcils de fer, com si fos una pintura.

D’on et surt aquest interès per una matèria una mica espessa?

Jo volia ser alpinista, de fet encara m’agrada molt la muntanya. La vida em va portar a estudiar Física per casualitat. No em va agradar gaire al principi, però després ho comences a entendre i t’ho passes molt bé.

20 anys de l’IFCO. Com va començar? Quin era l’objectiu?

Volia fer un centre a Catalunya que pogués estar entre els millors del món del nostre àmbit, on es fessin innovacions globals i coses rellevants pel món sencer.

S’ha aconseguit?

Sí, ha sigut una mica un miracle. Hem tingut molta gent que ens ha ajudat, bastantes fundacions privades com la Mir-Puig, sense afany de lucre, i la Generalitat ha tingut una política molt bona. Europa té apostes molt grans per la fotònica.

Quins són els percentatges de finançament?

En general és públic, però públic competitiu, diners que obtenim a Brussel·les i arreu del mon. També hem tingut filàntrops espectaculars que ens han atorgat projectes.

Quins èxits heu assolit?

Hem fet investigacions importants sobre el grafè. Hem fet un descobriment molt important en tecnologies quàntiques. Al segle XX hi va haver la primera revolució quàntica, d’on surt la societat digital actual, abans no hi havia ordinadors. Ara estem començant la segona, una altra revolució. Hem creat 11 empreses, el mecanisme pel qual els descobriments van a parar a la societat.

Quina plantilla teniu?

Som 450. Vaig començar jo sol.

Quin percentatge d’estrangers?

Bastant gran, un 70%. Som un centre molt internacional. La investigació en alguns àmbits és molt internacional.

Dèiem 20 anys. Fins a quant?

N’hem de parlar aviat amb la gent. Estic superfeliç, és una feina espectacular, però és extremadament intensa i cal tenir molta energia. La tinc encara, però no sé quan em durarà.

T’agradaria fer més recerca?

Encara en faig, tot i que poqueta.

I quina relació guardes a dia d’avui amb la comarca?

Hi tinc família i molts amics. Amb els que vaig a la muntanya són de Berga. Em sento berguedà totalment, és un lloc fantàstic, tot i que ara hi pujo menys. Quan puc, salto de ple a La Patum, m’agrada molt.

T’agrada sobretot l’entorn?

M’agrada molt la muntanya. Cada dia al matí em connecto amb una webcam que apunta a la glacera de l’Aneto. És tan petita… li deuen quedar pocs anyets. És una cosa molt trista.

És impossible evitar que marxi talent local de certs sectors fora de la comarca?

Després de la pandèmia, això està canviant. Treballar remotament és una cosa més comuna, i anirà a més. Els elements que internet posarà per moltes feines serà molt important per això. No caldrà marxar dels llocs per fer feines que es fan lluny.

Però tot va a les grans ciutats.

La tecnologia ens ajudarà al fet que, si la gent vol viure més distribuïda, ho pugui fer. Per fer zooms davant d’una pantalla, podria estar aquí o a Gisclareny.

No sé com arriba la connexió a internet allà…

Doncs potser s’ha d’arreglar això!