L’èxit de la Portal Attack fa de Berga un referent en les curses de bicis clàssiques

La ciutat va celebrar ahir la Retrotrobada ciclista, amb més aficionats que mai tant en les rutes del matí com en la cursa nocturna pel Barri Vell

Jordi Escudé

Jordi Escudé

Berga es va tornar a convertir ahir en la capital catalana de les bicicletes clàssiques (anteriors al 1987, quan el canvi de marxes es va traslladar del quadre a les manetes), en la setena edició de la Retrotrobada, que va marcar nous rècords. La marxa ciclista no competitiva que durant el matí es va obrir pas en una ruta per carreteres de la comarca, va aplegar 150 participants, una vintena més que l’any passat, i la Portal Attack, la competició nocturna que s’ha consolidat com l’acte estrella de la jornada (en aquest cas amb cinc edicions), va tancar inscripcions ja fa dos mesos amb 128 persones, el límit que va imposar enguany l’organització.

«Ha estat un èxit, i estem molt contents perquè cada vegada veiem com la gent de comarques i també molta de fora, prepara les seves bicicletes per poder venir a Berga en el que nosaltres considerem la festa del ciclisme clàssic a Catalunya», explicava un dels membres de l’organització, Miquel Amado. Anit, la Portal Attack encara s’estava desenvolupant en el moment de tancar l’edició d’aquest diari, i ho feia davant d’un públic expectant i d’uns participants vinguts d’arreu de Catalunya i fins i tot de fora. I és que «l’afició per les bicis clàssiques està creixent», explicava Amado, «i cada any hi ha més gent que ens demana poder venir a la Portal Attack», que ha deixat diverses persones fora, i això que s’havia apujat el límit respecte l’anterior edició. «És per una qüestió logística», explicaven des de l’organització (el Club Esquí Berguedà, l’Ajuntament de Berga i el Club Esport Ciclista Gironella), tenint en compte que la cursa transcorre per carrers estrets i empinats (i fins i tot hi ha trams amb escales) del Barri Vell. Enguany s’organitzava amb 16 rondes eliminatòries de 8 corredors cadascuna, fins a la final, de la qual en surt un guanyador i una guanyadora. El berguedà Joan Freixa, que ha estat dues vegades campió i dues subcampió, explicava «l’exigència» que requereix aquesta cursa, «curta, però empedrada i amb revolts, però la gràcia és l’ambient, la implicació del poble, i els piques que hi ha entre nosaltres».

Aquesta vegada, i com a novetat, la Portal Attack, reservava una ronda especial, més pausada, amb dues bicicletes adaptades per a dos usuaris de la Fundació La Llar, en el seu 50 aniversari. I ja ben entrada la cursa, també es va oferir un espectacle sorpresa, amb personatges i foc que no van deixar indiferent ningú.

Una lluïda ruta matinal

El matí, els carrers de Berga i carreteres de la comarca ja es van veure ocupats per desenes de bicicletes clàssiques i aficionats. Participaven en la marxa cicloturista no competitiva pel Berguedà (vegeu més informació a la pàgina 3), que començava a les 9 i que veia arribar els primers participants pels volts de les 12. Es dirigien al porxo de l’escola de música on més tard es trobarien tots per dinar.

Entre ells hi havia Ismael García, de les Franqueses del Vallès, que repetia l’experiència de l’any passat amb la seva Gruno Winschoten, del 1905, la bicicleta més antiga de la Retrotrobada. Podria haver vingut amb qualsevol altra de la quinzena de bicis centenàries que col·lecciona i que intenta buscar entre propietaris de masies, també centenàries. Però no tot eren bicicletes, també hi havia alguns cotxes i motos antics, i un parell de tàndems, com el de Lluís Torra i Marta Gendrau, un matrimoni de Gironella que enguany va optar per aquest model mentre la seva filla hi participava amb la bici clàssica de’n Lluís. «Els tàndems, en pla van molt bé, però en pujada ja costa més», apuntaven. A l’hora de dinar els acompanyava Josep Maria Vilaplana, un altre gironellenc molt aficionat a les bicis retros. En té cap a mig centenar, que guarda penjades a la paret del garatge, i que va traient per anar a córrer, un dia amb una i un altre dia amb una altra. En algun cas, per adquirir-les, n’ha arribat a pagar uns mil euros, «però n’hi ha de molt més cares», segons el model, l’antiguitat, i el que se’n vulgui demanar «perquè n’hi ha que tenen un gran valor sentimental».

Però no totes són cares, i «se’n poden trobar per 200 o 300 euros», explicava Marc Roca, que es dedica com a aficionat a restaurar bicicletes. I deia que precisament això està fent incrementar la demanda de bicicletes retro, per part de «gent que vol una bicicleta per anar per la ciutat» i opta per una de clàssica «perquè no se’n pot permetre una de nova». I és que, «potser té 25 anys, però si en el seu dia era bona, ara també», potser tan sols amb una simple reparació.   

Subscriu-te per seguir llegint