Un nou itinerari exterior permet veure més de prop les petjades de dinosaure a Fumanya

El Centre d'Interpretació de Fumanya (Fígols) comptarà aquesta temporada, a partir de Setmana Santa, amb un nou itinerari exterior que permetrà els visitants contemplar de més a prop les petjades fòssils de dinosaure que es conserven a la paret del jaciment, un dels més importants d'Europa i del món per la seva riquesa paleontològica i geològica. Es calcula que hi ha més de 2.000 petjades a l'aflorament de Fumanya sud i més de 3.500 a tota la zona paleontològica.

El nou recorregut, que s'ha batejat com a Ruta del Cretaci, l'han fet aquest dimarts els alcaldes de la zona i el president i vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, guiats per Alba Boixader, directora del Museu de les Mines de Cercs, que s'ocupa del centre interpretatiu de Fumanya.

És un recorregut que s'inicia al centre d'interpretació i que fa 1,5 quilòmetres. Transcorre en part per passarel·les metàl·liques, amb espais de mirador, bancs per seure i un pont penjant sobre d'argiles expansives que travessa el visitant fins a un punt on es posa en valor la paleontologia, la natura, la geologia i el paisatge.

L'actuació ha tingut un cost de 651.399 euros. Ha gestionat les obres i buscat el finançament el Consell Comarcal del Berguedà, que ha aconseguit ajuts del programa europeu FEDER per un import de 269.173 euros, del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya amb una aportació de 120.000 euros, de la Fundació La Caixa amb una ajuda de 20.000 euros i de la Diputació de Barcelona amb 242.226 euros.

El nou itinerari exterior pretén millorar l'experiència dels visitants i difondre el patrimoni d'aquesta zona de l'alt Berguedà. Segons Alba Boixader, el Centre d'Interpretació de Fumanya és un atractiu turístic "potent". Des que va obrir portes el 2017 hi han passat unes 42.000 persones.

Fins ara, els visitants podien observar les petjades des de la terrassa exterior de l’edifici del centre paleontològic, però no era possible que s’hi acostessin per observar-les amb seguretat, ja que el camí que permetia aproximar-s’hi estava en mal estat i en faltava un tram. A més, no s'havia fet l'estabilització del massís rocós fins a l'any passat, quan el departament de Cultura de la Generalitat va invertir 400.000 euros en uns treballs d'estabilització que es van enllestir l'agost passat.

Alba Boixader ha reconegut que el departament de Cultura no pot abaixar la guàrdia, ja que les petjades de dinosaure cada cop són més difuminades: "Estem davant d'un patrimoni de més de 65 milions d'anys i l'hem de preservar. La Generalitat ha d'apostar per la conservació".

Aquestes petjades de dinosaure van aflorar quan es va explotar la mina a cel obert de Fumanya Sud a la dècada del 1980. Van ser descobertes pels naturalistes berguedans Lluís Viladrich i Montse Gorchs el 1985. Constitueixen un valuós testimoni de la vida al final del període Cretaci. El jaciment de Fumanya té la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional i està inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural Serra d’Ensija-Rasos de Peguera i dins la Xarxa Natura 2000.

En la visita d'aquest dimarts, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Ramon Caballé, i el vicepresident i conseller de Projectes Comarcals i Europeus, Moisès Masanas, han coincidit a destacar la importància d’aquest patrimoni pel Berguedà i la necessitat de sumar forces amb els ajuntaments i altres administracions per potenciar-lo.

Per la seva banda l'alcalde de Fígols, Otger Calduch, ha agraït la implicació del Consell i la importància d'una obra que donarà valor afegit a la visita. A més, ha avançat que l'actuació tindrà continuïtat. Un nou incentiu previst per aquest 2024 a Fumanya és la construcció d'uns dinosaures a mida real i vinils explicatius sobre les petjades fòssils. La inversió rondarà els 180.000 euros.

També han assistit a l'acte d'aquest dimarts els batlles de Cercs, Urbici Malagarriga; de Vallcebre, Lluís Cadena; de Guardiola de Berguedà, Ferran Sayes; de la Nou de Berguedà, Josep Maria Peixó; i l'alcaldessa de Saldes, Dolors Jiménez.