Twitter a vegades ofereix, entre tants fils de mal rotllo, insults i odi, missatges que desperten somriures i riallades. És el cas de la recopilació de tres sorprenents imatges "costumistes" que ha fet una usuària i que ha suscitat respostes tan hilarants com les pròpies fotografies.
La paella
El nostre aplaudiment per al fotògraf, que va aconseguir captar el moment precís. La senyora cridant en veure com la paella del diumenge es cau a terra, just el lloc que no estava folrat de paper de periòdic. Mentre el fill (si no ho és, podria ser-ho) subjecta la paellera mirant a cambra amb orgull i... deixant entreveure en la cintura el que sembla ser un tanga! El cunyat (si no ho és, podria ser-ho) fa amb la mà el gest de les banyes sense mirar a l'objectiu. El patriarca (aquest sí que té totes les paperetes per a ser-ho) observa impertèrrit, got de vermú en mà, com el menjar del dia es precipita de forma inexorable cap al sòl.
Les gavines
Tothom sap que menjar a la platja a vegades resulta incòmode: el vent, la sorra, la calor... Però hi ha ocasions en què pots tenir convidats inesperats. És el cas de les gavines que van convertir l'aperitiu d'aquests banyistes en un quadre digne d'haver-lo pintat Munch. Aquí, de nou, el fotògraf, sigui per casualitat o per perícia, va aconseguir captar la bellesa de l'instant d'una coreografia espontània que ja volgués Tarantino per a una de les seves pel·lícules. Les quatre dones i l'home de la foto, que es diria que estaven a punt de brindar amb aigua, reaccionen davant el robatori dels ocells com si haguessin vist a un extraterrestre. No es recorda tant espanto en una cara des de la famosa foto del després de la fallida declaració de la independència catalana.
La mudança
Qui necessita un servei de mudança tenint amics i una crossa? En el número 28 d'aquest carrer on es va viure el tibant moment de la baixada d'aquest sofà pel balcó. Es desconeix el desenllaç de l'operació, però què podria anar malament amb aquesta improvisada torre humana i el senyor amb crossa que fa bona la frase d'Arquimedes "doneu-me un punt de suport i mouré el món".
