Neta, econòmica i saludable. Això últim doblement. La bicicleta és un mitjà de transport sostenible amb enormes beneficis tant per a la salut com per al planeta. I tot i que Espanya encara està lluny de països com Dinamarca, Holanda o Alemanya, en els últims anys ha fet passos de gegant en la seva aposta per la mobilitat a cop de pedal. L'expansió de les dues rodes ha estat paral·lela a la nova concepció de moltes administracions locals i autonòmiques respecte als models de mobilitat urbana. Una cosa propiciada pels anomenats ajuntaments del canvi, com el de València.

Uns vint milions d'espanyols utilitzen la bicicleta amb alguna freqüència, i arriben a superar més del 50% de la població. De les grans urbs amb més de mig milió d'habitants, només Madrid se situa per sota d'aquesta xifra. Segons el Baròmetre del 2019, l'ús de la bicicleta ha crescut dos punts respecte al 2017, amb un increment del 8,6% en els desplaçaments quotidians per anar a estudiar i del 2,2% per a anar a la feina.

Augment de dones

L'estudi, elaborat per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, la Direcció General de Trànsit i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, es du a terme cada dos anys. En aquest creixement detectat pels responsables del sondeig té molt a veure l'augment del nombre de dones que utilitzen la bicicleta. Un 43% en són usuàries, sis punts més que el 2017. Aquest mitjà de locomoció ha substituït el cotxe o la moto en més del 40% dels casos en els desplaçaments urbans quotidians.

Tot i que els ciutadans de Barcelona i Madrid reconeixen que és incòmode l'ús de la bicicleta, això no és obstacle per admetre que el seu ús estalvia temps. Sevilla (59,7%), Saragossa (58,1%) i València (55,77%) són algunes de les urbs on s'aprecia una lleugera major proporció d'usuaris, al davant de la Ciutat Comtal (51%) i la capital d'Espanya(47%). La salut, l'ecologia i una menor contaminació de l'atmosfera són alguns dels principals avantatges que assenyalen els enquestats per preferir la bicicleta al cotxe o a la motocicleta.

Tal com es destacava en la presentació del baròmetre, el nou govern té entre els seus reptes que l'educació viària reglada arribi a col·legis i instituts, així com la descentralització de polítiques de la bicicleta per treballar amb les comunitats autònomes i municipis.

Antoni Poveda, president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, assenyala que aquest mitjà de transport tindrà bastant pes en les polítiques de mobilitat en els pròxims quatre anys. Entre les grans ciutats, Sevilla i València destaquen com les més amables i segures per a la bici.

Entre les reclamacions més freqüents figuren que les comunitats de veïns haurien d'habilitar un espai dedicat a l'aparcament de les bicicletes, que aquestes es puguin pujar al transport públic o que hi hagi aparcaments a les estacions i parades d'autobusos, metros i trens.

Projectes i resultats

Oviedo és de les ciutats que han aparcat les seves reticències, i projecta una xarxa de carrils bici de més de quaranta quilòmetres «tenint en compte els desplaçaments que els ciutadans realitzen amb més freqüència amb vehicle privat». La intenció no és cap altra que oferir alternatives al vehicle privat, reduir la congestió del nucli urbà i fer disminuir la contaminació.

València és una de les ciutats on l'ús de la bicicleta s'ha disparat des que el 2015 Compromís, PSPV i Podem van apartar del govern municipal el Partit Popular. A més de canviar el nom a l'antiga regidoria de Circulació i Transport, rebatejant-la com de Mobilitat Sostenible, l'edil Giuseppe Grezzi ha fet bandera de la bicicleta. «Proporciona una mobilitat equitativa i equilibrada a les ciutats. Té gran quantitat de beneficis per a les persones que la usen i per a tota la ciutat», destaca Grezzi.

Dos anys després de la posada en marxa de l'anella ciclista a València, l'ús de bicis i patinets s'ha disparat i el de cotxes ha baixat per la ronda interior. El creixement de la mobilitat sostenible, com ja ha passat en altres urbs, s'ha vist acompanyat d'una reducció del trànsit motoritzat en un 10% de mitjana en les vies que engloben la ronda interior: Blanqueria-Compte de Trénor-Plaça de Tetuan, Colom, Xàtiva i Guillem de Castro (destaca la baixada a Colom del 17,3% i a Xàtiva del 14,3%).

Només l'any passat, València ciutat va registrar 28.000 desplaçaments diaris més amb bicicleta i patinet que un any enrere. De fet, l'ús dels tipus de transport sostenibles ha augmentat un 28,7% a tota la ciutat i l'anella ciclista continua sent la infraestructura més utilitzada, amb un creixement del 43,7%. Tot un símptoma.