Tots els experts coincideixen a expressar el seu temor que els beneficiosos efectes mediambientals que ha tingut el confinament puguin quedar neutralitzats tan aviat com la indústria i el transport per terra, mar i aire recuperin completament la normalitat en el conjunt del planeta. De fet, ja va passar una cosa així després de la crisi financera iniciada el 2008. Després d'haver estalviat a l'atmosfera 440 milions de tones de CO? en un any, es va passar a emetre'n 1.600 milions de tones gràcies als estímuls econòmics que van oferir els governs per ajudar les grans empreses. El fantasma d'un efecte rebot que malbarati el respir aconseguit fins ara és al pensament de tothom.
El professor i investigador de la Universitat Politècnica de Madrid Alberto Sanz Cobeña i la investigadora en canvi climàtic de l'Stockholm Environment Institute Candela de la Sota han publicat un article a The Conversation i National Geographic en el qual apunten les amenaces que pot comportar la fi del desconfinament: «Si la sortida de la quarantena no és gradual, esglaonada, es produiran pics en el consum de béns i serveis, que desencadenaran una emissió massiva de gasos d'efecte d'hivernacle i compostos contaminants en un model de producció i consum basat encara en l'ús de combustibles fòssils. L'efecte rebot, tan desitjat des del punt de vista econòmic, comporta un risc mediambiental seriós», afirmen.
Per a tots dos, «el repunt d'emissions podria fins i tot compensar la reducció registrada durant l'etapa de confinament».
No obstant això, els dos investigadors admeten que a conseqüència de la pandèmia i el consegüent confinament global és possible que «estigui naixent una consciència de la col·lectivitat i la corresponsabilitat social» que serà decisiva per fer front a futures situacions d'abast planetari.
Tot dependrà, adverteix el conjunt d'experts en la matèria, de com actuïn a partir d'ara els diversos governs mundials i la mateixa societat.
