Salvar el clima costa un bilió d'euros

L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) revelava fa uns dies que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les activitats humanes són responsables d’haver provocat un escalfament del planeta d’1,1° graus centígrads des del període 1850-1900 fins a l’actualitat.

Més alarmant encara és el que l’estudi prediu: la temperatura global assolirà o superarà els 1,5 °C o més d’escalfament en els pròxims 20 anys. Les conseqüències ja s’estan començant a sentir: més inundacions, onades de calor extrema més freqüents, sequeres més llargues, pèrdua de les capes de gel, superincendis…

Encara que les inversions en energies renovables i infraestructures sostenibles creixen, la despesa mundial en combustibles fòssils continua superant el que es fa en energies verdes. I molts països no disposen de recursos financers per afrontar la transició a fonts d’energia neta i maneres de vida sostenibles per revertir el canvi climàtic.

L’ONU considera que cal ajudar aquests països, que no invertir serà més costós a llarg termini, i que hi ha importants oportunitats per als inversors.

Què és el finançament relacionat amb el clima? A grans trets, el finançament climàtic està relacionat amb els diners que cal gastar per a les activitats que contribuiran a frenar el canvi climàtic i que ajudaran el món a aconseguir l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials.

Per aconseguir aquest objectiu, el món necessita reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle pràcticament a zero el 2050.

Entre les iniciatives que s’han de costejar per aconseguir aquestes emissions de valor zero hi ha les que redueixen les emissions de gasos nocius, i les que milloren o preserven les solucions naturals per capturar aquests gasos, com els boscos i els oceans.

El finançament per salvar el clima també busca augmentar la resiliència de les poblacions més afectades pel canvi climàtic i ajudar-les a adaptar-se a les condicions climàtiques canviants, unes mesures que al seu torn contribuiran a reduir l’escalfament.

El finançament és necessari per a la transició cap allò que l’ONU anomena una «economia verda» i impulsar el creixement econòmic sostenible.

Perquè si persisteix l’augment global de les temperatures, els canvis en els patrons climàtics, la pujada del nivell del mar, l’augment de les sequeres i les inundacions, les poblacions més vulnerables s’enfrontaran a riscos cada vegada més grans.

De fet, l’ONU estima que el canvi climàtic podria empènyer 100 milions més de persones a la pobresa d’aquí al 2030. Per fer front a aquestes tendències es necessiten importants recursos financers, inversions adequades i un enfocament global sistemàtic.

Quants diners es necessiten?

Fan falta inversions importants i és fonamental la cooperació internacional. Fa més d’una dècada, els països desenvolupats es van comprometre a aportar de manera conjunta 100.000 milions de dòlars l’any 2020 en forma de suport a l’acció climàtica als països en desenvolupament.

Però, segons un informe d’experts encarregat per l’ONU, aquest objectiu no s’està complint, malgrat que el finançament relacionat amb el clima segueix una «trajectòria ascendent».

La veritable pregunta és si el món es pot permetre no invertir en acció climàtica. Comunitats de tot el planeta ja estan patint els efectes financers del canvi climàtic, ja sigui per la pèrdua de collites a causa de la sequera, o pels grans danys en les infraestructures causats per les inundacions o altres fenòmens meteorològics extrems.

L’ONU defensa que la inversió climàtica representa una oportunitat i no un risc, perquè els beneficis que se’n deriven superen amb escreix qualsevol cost inicial. Per exemple, a la majoria de països, l’energia solar és actualment més barata que la construcció de noves centrals elèctriques de carbó.

A més, les inversions en energies netes també impulsen el creixement econòmic, i podrien arribar a crear 18 milions de llocs de treball l’any 2030, comptant amb les pèrdues de llocs de treball al sector dels combustibles fòssils.

D’on surten els diners?

El finançament prové d’una llarga llista de fonts de finançament públiques i privades, que donen suport a iniciatives innovadores d’acció climàtica a escala local, nacional o transnacional.

Hi ha una gran varietat d’instruments financers per proporcionar finançament climàtic, des de bons verds fins a préstecs directes per a projectes o inversions en proveïdors d’energia o tecnologia.

Però l’adaptació és només una part del complicat trencaclosques de l’acció climàtica. Un cop comptabilitzats els esforços de mitigació i descarbonització i els de resiliència global, tant al món en desenvolupament com al desenvolupat, el cost anual superarà àmpliament els 500.000 milions de dòlars i potser fins i tot el bilió de dòlars, segons l’ONU.

No obstant això, els beneficis seran molt superiors. El canvi a una economia verda podria suposar un guany econòmic directe de 26 bilions de dòlars fins al 2030 en comparació de la situació actual; això és, uns 3 bilions a l’any, calcula l’ONU.

Actualment, hi ha diversos fons mundials dedicats específicament a lluitar contra la crisi climàtica i els seus efectes directes. Només entre els que tenen el suport de l’ONU són del voltant dels 23.000 milions de dòlars.

El més gran és el Fons Verd per al Clima, creat el 2010, amb uns 8.800 dòlars de pressupost i que busca mitigar els efectes climàtics als països en desenvolupament i adaptar les seves infraestructures. 8.000 milions més els aporten els Fons d’Inversió en el Clima, aprovat el 2008 pel Banc Mundial, que busca «accelerar l’acció climàtica, potenciant les transformacions en tecnologia neta, accés a l’energia, resiliència climàtica i boscos sostenibles als països en desenvolupament». Un altre d’especialment important és el Fons de Tecnologia Neta, dotat amb gairebé 5.400 milions de dòlars, per potenciar les tecnologies de baixa emissió de carboni.