El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani fa vint-i-cinc anys que investiga sobre els esdeveniments meteorològics extrems, com ara onades de calor, pluges torrencials, així com la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Però també sobre la contaminació atmosfèrica en entorns urbans, rurals i industrials i els seus impactes. El biòleg Vicent Calatayud estudia ara la interacció entre els gasos contaminants del trànsit i l’isoprè que emet la flora.
«Europa planteja en la seva estratègia d’adaptació al canvi climàtic reverdir les ciutats, però caldria mirar també aquells arbres que emetin menys», comenta. «Que quedi clar que jo no eliminaria cap dels que ja existeixen, perquè els arbres són beneficiosos, però sí que planificaria bé de cara al futur i tenint en compte aquests nous coneixements», assenyala.
«Els serveis que ens ofereixen són inqüestionables, perquè regulen la temperatura i poden reduir d’un fins a tres graus la temperatura respecte a altres enclavaments de les grans urbs», recorda Calatayud. Malgrat això, remarca diverses vegades que no només cal tenir en compte el paper de captadors de carboni, «sinó que cal reduir les emissions de gasos dels vehicles».
«Les plantes i arbres en una zona de muntanya no representen cap problema per se, únicament hi ha aquest problema quan tens una combinació de compostos orgànics volàtils amb nivells d’òxids de nitrògens elevats, i aquí és quan es forma l’ozó troposfèric», raona.
Gran varietat de volàtils
L’investigador recorda que les plantes emeten una gran varietat de compostos orgànics volàtils (COV). «Alguns protegeixen la fotosíntesi de les fulles davant de la calor. Uns altres són emesos per les flors per atreure pol·linitzadors i també pels fruits, l’olor dels quals ajudarà els animals a diferenciar els madurs dels immadurs. A més, suposen un mecanisme de defensa davant de les plagues d’insectes: les plantes estressades per atacs d’alguns insectes augmenten l’emissió de determinats COV per atreure altres insectes que atacaran aquesta plaga», assenyala.
Calatayud explica que cal continuar apostant per aquesta mena d’estudis «que permetran avançar en la construcció de ciutats més sostenibles». Els plàtans d’ombra (Platanus hispanica), per exemple, són grans emissors.
