L’independentisme vota Armengol a canvi de poder usar el català al Congrés i a la UE

Català al Congrés i a les institucions de la Unió Europea, un parell de comissions d’investigació empantanables i una «desjudicialització» que no depèn del Govern espanyol tant com a li agradaria, perquè els jutges van a la seva. Aquest és el preu cobrat per l’independentisme a canvi dels vots que donen a PSOE i Sumar el control de la mesa del Congrés dels Diputats, començant per l’elecció de Francina Armengol com a presidenta i continuant per un vicepresident i un secretari per a cada formació; en total, cinc dels nou membres, contra quatre del PP.

Pocs minuts abans de començar el ple, en roda de premsa, ERC ha fet públic el seu acord amb el PSOE a partir de tres condicions: l’oficialitat del català, investigar Pegasus i la fi de la repressió per totes «les vies legals», informa ACN. Oriol Junqueras va afegir ahir a la tarda que el concepte «totes les vies legals i judicials» inclou «una llei d’amnistia que eviti la presó per a qualsevol de les persones implicades». 

Un cop ja iniciada la votació de la presidència, Junts ha confirmat també l’entesa amb els socialistes, amb quatre punts: el reconeixement del català a la Unió Europea, el seu ús al Congrés, i l’impuls de dues comissions d’investigació, sobre les clavegueres de l’Estat i sobre els atemptats del 17-A.

Armengol, expresidenta de l’autonomia balear, a qui el diari El Mundo acabava de dedicar en portada l’epítet de «catalanista», s’ha estrenat anunciant que autoritzava des del mateix dia l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra baixa espanyola per tal que aquesta «reflecteixi molt més l’Espanya real». En la intervenció, Armengol ha reivindicat la «pluralitat i diversitat» del país i ha instat els diputats a «abandonar els debats estèrils» en favor del debat i el diàleg. «Es tracta de sumar, practicar el diàleg, i de hablar, falar, hitz egin i parlar», ha reivindicat utilitzant totes les llengües.

Però al final de la sessió els portaveus del PP i Vox han protestat perquè alguns diputats havien utilitzar llengües diferents del castellà en els comentaris afegits al «si, prometo» de l’acatament a la constitució. Armengol ha contestat recordant la sentència del Tribunal Constitucional que permet afegir el que es vulgui en l’idioma que es vulgui mentre el «sí» quedi clar.

Si el camí a l’elecció d’Armengol és un preludi de com serà la legislatura, cal preveure que s’assemblarà a un film d’Alfred Hitchcock, amb el suspens fins el darrer moment com a principal característica. Junts per Catalunya s’ha fet pregar. Dimecres vam anar a dormir sota un cel cobert d’incògnites que es mantenien ahir a les vuit del matí quan es reunia l’executiva juntista. Carles Puigdemont havia exigit algun fet comprovat per generar confiança i el ministre espanyol d’Exteriors va enviar una carta a Brussel·les anunciant que proposarà al Consell de la UE la inclusió de les llengües cooficials espanyoles en la llista d’idiomes oficials de la Unió. Impulsar el tràmit de la proposta està en mans d’Espanya com a presidenta semestral, però l’aprovació exigeix la unanimitat dels vint-i-set estats membres.

Amb aquest «fet concret» que genera confiança, Junts va afegir els seus vots als que el PSOE ja tenia lligats i la suma final va ser 178, majoria absoluta, elecció a la primera. Si la votació de la mesa és preludi de com serà la legislatura, s’albiren votacions guanyades per Pedro Sánchez després de negociacions agòniques. Ben mirat, com els darrers cinc anys. Però abans ha de ser investit, i tant Junts com Esquerra ja han avisat que s’ho haurà de guanyar. En tot cas, i no és un fet menor, anotem que els catorze diputats independentistes han actuat alhora, compartint el gruix de les demandes. Com el pastor i la sirena de la sardana, tots dos s’han fet «un xic ençà» per trobar-se. Hi ha alegria a la casa de la moderació pel retorn del fill pròdig a la taula dels pragmàtics, però quan es tracta de Junts per Catalunya i del seu líder polític i espiritual qualsevol projecció de futur és d’una incertesa absoluta.

Menys diputats però més força

De moment, la flor de Sánchez gaudeix de bona salut. A la victòria sense discussió s’hi afegeix el goig de contemplar com davant seu s’esberla la dreta, ja que Vox ha votat els seus propis candidats a la mesa quan el PP s’ha negat a cedir-li un lloc, de manera que perd el que tenia. Fonts del PP justifiquen que, en veure que perdien la presidència a causa del suport de Junts a Armengol, «no tenia sentit donar cap seient a Vox a canvi de res». Malgrat tot, aquestes mateixes fonts indiquen que la situació «no afecta el bloc d’investidura» i que els «reforça» perquè «no podran dir que són el bloc monolític de la dreta». Però amb la unitat conservadora esberlada en aquesta votació, Núñez Feijóo té menys arguments per reclamar al rei que el proposi com a candidat a president del Govern. Tanmateix, Pedro Sánchez haurà de retre visita a la Zarzuela amb alguna certesa més de les que té ara mateix sobre el capteniment dels partits catalans, sense els quals les xifres no surten. Amb menys diputats, l’independentisme té més força: la conjuntura així ho ha volgut i l’intel·ligent és aprofitar-ho.