El nuvi, tot mudat a la porta de l'ajuntament de Puigcerdà, estava una mica nerviós. Però la inquietud no era pel virus. Ell ni pensava en el virus i estava impacient per l'arribada de la Sara, la núvia, i per com aniria el que havia de ser un dels dies més importants de les seves vides. El casament civil es va celebrar a l'ajuntament en un cap de setmana totalment atípic i amb restriccions especials a la Cerdanya per l'increment del risc de contagi.
Que què li semblava casar-se en aquesta situació? «El nostre amor pot més que la pandèmia i que qualsevol situació apocalíptica que es presenti. Per això som aquí», afirmava el nuvi, un veí de Puigcerdà que per raons personals va preferir no dir el seu nom a aquest diari. Encara que la frase sembli extreta d'una pel·lícula romàntica de Hollywood, servia per sobreposar-se, tot fent broma, mentre esperava la seva parella.
Mentre anaven arribant més convidats, amb les millors gales, tots s'anaven netejant amb el gel hidroalcohòlic per fer una encaixada de mans amb el nuvi i felicitar-lo. Finalment, la núvia va fer acte de presència. Amb un vestit blanc, els assistents no paraven de dir que estava radiant, però fins aquí la gairebé desapareguda antiga normalitat. Una treballadora de l'ajuntament es va dirigir als nuvis i als convidats per donar quatre instruccions per poder fer la cerimònia amb garanties.
Només hi van poder accedir vuit convidats, els dos testimonis, els nuvis i l'alcalde. «Puc entrar?», preguntava un convidat despistat que no havia escoltat les instruccions. «Tu t'has de quedar fora», responien la resta en veure que la sala ja havia arribat al màxim.
«Vam organitzar el casament abans de la pandèmia. No hem hagut de canviar res del previst perquè hem convidat poca gent, familiars directes i amics molt propers», explicava el nuvi abans dir el «sí, vull». El dinar es va celebrar en una casa privada.
Es tractava d'un casament que es va poder celebrar perquè hi havia pocs convidats. Serà la norma dels casaments a partir d'ara?
