L’Ajuntament d’Isòvol ha iniciat un projecte de restauració del pont del Diable, les restes del qual han anat quedant amagades entre la vegetació en un punt de pas antigament estratègic a la ribera del Segre al seu pas per l’estret entre la Batllia i la plana cerdana. El projecte preveu no tan sols la consolidació dels murs del pont, originari del segle XII, sinó que també, en una segona fase, una actuació per convertir l’entorn del pont en una àrea d’esbarjo a tocar del riu i el camí de Sant Jaume.
El pont del Diable i la seva llegenda forma part de la cultura tradicional dels pobles centrals de la comarca com ara All, Olopte, Isòvol i Bellver. El pont servia antigament per travessar el riu Segre en el tram de l’estret d’Isòvol per comunicar la plana cerdana amb Bellver i la plana de la Batllia. Si bé tenia tres arcs de mig punt, actualment tan sols en conserva un i l’arrencada del segon. Ara l’Ajuntament ha decidit executar un projecte per restaurar el que queda de pont, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, i revalorar l’entorn amb l’ajuda de la Diputació de Girona. La primera fase de les obres ha consistit en un desbrossament, la reparació de les pedres que n’havien caigut i la consolidació dels murs. En aquest procés, els tècnics han constatat que la base de l’estructura és d’origen romà i, doncs, formava part de l’Strata Ceretana.
La llegenda
La llegenda del pont del Diable és una de les populars a la Cerdanya. Segons explica l’Ajuntament, la història explica que «A Isòvol, hi havia una jove minyona, anomenada Poneta, de la casa dels senyors del lloc. Cada dia anava a buscar aigua amb un càntir a cada mà i havia de travessar el riu. Com que aquest tenia crescudes sobtades, resultava que cada any desapareixia alguna criada. La Poneta no volia córrer la mateixa sort, i, en ser l’església lluny, no podia complir els seus preceptes dominicals. Suplicà el Senyor i el capellà sense aconseguir-ne res. Un vell caçador li digué que ho podria solucionar posant-se en contacte amb el príncep de les tenebres. Aquest, el dimoni, li prometé fer-li un pont i una església abans que cantés el gall a canvi de la seva ànima. Fet el pacte, el dimoni es posà a construir el que havia promès. L’espavilada Poneta agafà un llum i se n’anà al galliner. Els galls, pensant-se que es feia de dia, es posaren a cantar mentre el dimoni ja estava fent el campanar. Avergonyit per haver estat burlat, no el va acabar».
El pont evidencia que el camí nou de la sèquia ja hi era
La regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Isòvol, Glòria Santana, ha remarcat que «feia temps que parlàvem de restaurar el pont; ara n’hem fet una consolidació i hi continuarem treballant perquè és important, a sota hi ha les bases del pont romà, el qual també seria interessant recuperar en un futur». L’estructura que queda del pont, un ull d’uns nou metres, evidencia la importància del pas i que allà on es va crear un sender sobre una sèquia ja hi havia hagut camí.
