El moviment Confluència per una Cerdanya Sostenible impulsat pel Grup de Recerca de Cerdanya, Ceretània i Cerdanya Acció pel Clima ha recollit el suport d’una quinzena d’entitats culturals i socials de la comarca. Les entitats i associacions representen bona part de les bases populars de la vall així com alguns sectors empresarials. El moviment batejat coma Confluència parteix de la premissa que cal canviar el model econòmic local per diversificar-lo amb mesures que trenquen la dinàmica assentada de construcció de segones residències.
El nou moviment ha arrencat amb força en el context d’una Cerdanya que veu el sector de la construcció novament desfermat com en els primers anys del segle XXI i els avantatges i inconvenients de la candidatura olímpica. Així, el decàleg de mesures per un nou model econòmic proposat per Confluència ha rebut l’adhesió de l’Associació Agroalimentària de Cerdanya, Amics de Cerdanya, Associació de Veïns de La Molina, Ateneu Popular de Cerdanya, Cerdanya Ecoresort, Cerdanya en Acció pel Clima, Ceretània, Grup d’Amics de Montellà, Grup de Recerca de Cerdanya, Institut d’Estudis Ceretans, Les Petits Ruisseaux, Òmnium Cultural de Cerdanya, Salvem Èller, Salvem La Molina, Salvem La Solana, SOS Pirineus i la mateixa Plataforma Confluència per una Cerdanya Sostenible. Des del Grup de Recerca ha remarcat que el moviment proposa «un canvi en el model econòmic de la Cerdanya, una major protecció del medi ambient i del patrimoni natural, des de diferents punts de vista, i un major èmfasi en les polítiques socials, especialment, les d’habitatge per als joves i no tan joves de la nostra comarca». El moviment, que dissabte va convocar una primera jornada de debat a Puigcerdà, parteix d’un llistat de dotze punts entre els quals es planteja que s’afavoreixi una gestió basada en l’economia circular i les 4 R, reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar;limitar la creació de noves infraestructures que malmetin el medi ambient, com poden ser autovies, aeròdroms o altres formes de comunicació que representin un impacte paisatgístic i ecològic desfavorable en el territori; apostar per una promoció dels serveis públics com la sanitat, els estudis de cicles formatius i graus superiors, així com per una xarxa de transport públic comarcal assequible, i també entre l’Alta i la Baixa Cerdanya o limitar el creixement descontrolat de les segones residències, preservant els petits nuclis i fomentant la rehabilitació.
