La troballa, que s'ha fet dins el marc del projecte Gerunda, ha permès desenterrar una sèrie de murs, una canonada d'uns 25 metres de llargada -tapada amb carreus de pedra- i el basament d'una cisterna. Aquestes parts corresponen a les estances industrials de la vil?la. Segons ressalta l'arqueòleg Lluís Palahí, 'es creu que la cronologia de la vil·la s'estendria des del segle I aC fins ben bé el IV o el V dC'.

La troballa de la vil·la romana s'ha fet dins el marc del projecte per estudiar les traces de l'antiga Gerunda, impulsat per la Diputació de Girona, la UdG i els ajuntaments de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. El projecte pretén revaloritzar els orígens ibers i romans de Girona, mitjançant l'excavació dels seus jaciments propers.

Dos d'ells, l'oppidum de Sant Julià i la vil·la romana de Sarrià de Ter, ja es coneixien. Però els arqueòlegs també tenien la hipòtesi que hi havia una altra vil·la, situada en uns terrenys davant l'església de Vilablareix, la construcció de la qual estava vinculada amb el monument funerari de 'la Torratxa', que s'alça a escassos metres del lloc.

Ara, la campanya d'excavacions que s'ha fet durant aquest novembre a la zona ha permès certificar l'existència de la vil·la. De moment s'ha excavant una zona de 35 metres de llargada per uns 7 ó 8 d'amplada, i els arqueòlegs han posat al descobert una canonada d'uns 25 metres de llargada (tapada amb carreus de pedra i argamassa), les traces de diversos murs i el basament d'una cisterna, a la base de la qual encara es conserva el paviment d'època romana.

El president de la Diputació i alcalde de Vilablareix, Enric Vilert, ha ressaltat que 'cap dels murs que s'han desenterrat tanca una habitació o un recinte, però la descoberta ja confirma per ella mateixa l'existència de la construcció romana'. La canonada servia per recollir l'aigua de la riera i portar-la fins a la cisterna, on s'emmagatzemava.

Els arqueòlegs creuen que les restes corresponen a la zona industrial de la vil·la, i que al seu costat hi ha d'haver les estances residencials. 'Esperem que les properes campanyes ens permetin veure l'extensió de la vila, tot i que potser serà difícil perimetrar-la, ja que part d'aquesta es pot trobar sota els murs de l'església', ha indicat Lluís Palahí.

Monedes de totes les èpoques

L'arqueòleg de la UdG també ha explicat que, a diferència de la vil·la del Pla de l'Horta de Sarrià, aquesta 'està molt més arrasada, i la nostra feina en aquest cas és gairebé detectivesca'. A més de les restes, els arqueòlegs també han desenterrat trossos de ceràmica i monedes de diferents èpoques. N'hi ha de romanes, però també de medievals i fins i tot del segle XIX.

'L'existència de les monedes més antigues ens demostra que aquesta zona es llaurava; i pel que fa a les altres, creiem que com que el camp es troba davant l'església era una zona molt freqüentada, i segurament era on es feien els aplecs', precisa Lluís Palahí. Es creu que la cronologia de la vil·la romana s'estén des del segle I aC fins als segles IV ó V dC.

'De moment el que hem descobert és una part molt exterior de la vil·la, aquella zona més industrial', ha indicat Lluís Palahí. Ara, en properes campanya s'haurà d'anar determinant el perímetre de la vil·la romana de Vilablareix.