Recuperar les bases de la memòria oral i, damunt seu, assentar les bases de la reconciliació definitiva. Encara que aquesta arribi amb setanta anys de retard. Aquest és l'objectiu del programa Monistrol de Montserrat 1936-1939, que divendres al vespre va ser presentat davant un centre cívic Can Gibert ple a vessar. L'acte va tenir la participació de l'historiador manresà Joaquim Aloy i de l'advocada i impulsora del projecte, Mireia Vives, qui curiosament és especialista en tasques de mediació de conflictes.
Aquest projecte té com a principal objectiu recopilar els fets que van tenir lloc a la població entre l'esclat del conflicte, el juliol del 1936, i el final dels combats i la primera postguerra. Un exercici de memòria històrica, tal com va indicar la seva pròpia autora, pioner no tan sols a casa nostra, sinó també arreu de l'Estat espanyol.
Després de diversos mesos de treball silent i converses de l'autora amb alguns dels veïns, el pla va veure la llum de forma oficial divendres en una vetllada amb una doble funció ben definida: d'una banda, donar a conèixer el projecte i, de l'altra, animar a la participació tots aquells monistrolencs, d'un i altre bàndol, perquè comparteixin el seu testimoni de cara a la reconstrucció dels fets.
Precisament, la recerca de veus d'ambdues sensibilitats és un dels eixos en els quals tant Vives com Aloy van fer un especial esment i van posar en valor. En aquest sentit, tots dos estudiosos van voler destacar que una tasca d'aquestes característiques "només es pot fer amb rigor i honestedat professional", va resumir Aloy.
Així, el poble vol guarir antigues ferides i trencar el silenci que durant dècades ha envoltat les circumstàncies de la guerra a la localitat i que, divendres, encara planava sobre alguns aspectes. Un fet, va apuntar Vives, d'allò més necessari ja que els traumes silenciats "no s'arriben a curar mai".
