Ho creu Carme Balcells, una de les seves col·laboradores més properes: «a veure si visc suficient per adorar-lo i gaudir dels primers miracles. Segur que farà coses extraordinàries. Prometo avisar-los si la primera cosa que li he demanat me la concedeix. Si hi ha fe, surt». Balcells, una de les agents literàries més famoses del món, no ha volgut revelar la petició.
L´última obra de García Márquez va ser Memoria de mis putas tristes (2004). Des de llavors els seus lectors han de conformar-se amb la reedició dels seus treballs. Ja hi havia prevista la publicació dels seus primers sis treballs, i per Sant Jordi ja estaran a la venda. Però s´anhela que surti a la llum la seva novel·la inacabada, En agosto nos vemos. Ara la decisió final dependrà dels seus hereus.
«Molt impressionada» per «l´impacte mundial» de la mort de Gabo, la nova religió que pronostica Balcells recull el fenomen que s´ha materialitzat arreu a través de multitud de condolences de polítics tan oposats com Obama i Raúl Castro, representants del món de les arts i públic general, que han omplert las xarxes amb un emotiu comiat a l´escriptor.
Així també es dóna continuïtat al gran llegat de García Márquez: el realisme màgic. Un concepte que com a única condició i «com indica el seu nom» és «que sigui un fet rigorosament cert que, tot i així, sembla fantàstic», segons la pròpia definició del premi Nobel.
