T
an senzill com tenir un llapis entre els dits i tan preocupant com
oblidar-ne el nom. "Doctora, tinc Alzheimer?", va preguntar Roser Oduber. Una sospita d'anada i una resposta de tornada que a ella, un quart de segle vivint en una finca forestal del terme de Calders on ha consolidat un centre de creació contemporània, la va deixar descol·l0cada: "quan et perdis al bosc, et faré les proves". Afortunadament, l'artista no tan sols sap tornar a casa, també coneix els codis que transformen l'experiència en símbol i el resultat és un projecte expositiu que fa estada fins a final de juliol a la galeria Artèria d'Igualada.
"Les peces neixen amb una temàtica i, encara que les tinguis en una exposició, t'adones a vegades que no estan del tot acabades i veus clar que han de fer un camí més llarg", explica Oduber mentre palpa amb la mirada el llenç de Camí de nit. Reaprofitant obres de D-liris, un treball del 2012 sobre els viaranys mentals de la conducta, ha perllongat la reflexió sobre el cervell i la consciència creant a Quan et perdis al bosc... un diàleg interior sobre el trajecte vital.
La de Roser Oduber no és una trajectòria artística usual. Nascuda el 1957 a Panamà, va arribar de petita a Catalunya i ja d'adulta va fer de la regió central el seu lloc en el món. La reconeguda creadora plàstica va adquirir uns forns de calç en desús i, com que vivia amb la seva família en una masia contigua, ha convertit l'indret en un centre de residència i d'exposició per on passen cada any a la vora d'una dotzena de pintors, escultors, ballarins i altres ments inquietes d'arreu del món, a més de públics de la més variada espècie.
